Qui vol ser enterrat en vida?

Què tal el teu enterrament? Us ho vau passar bé? Sí, encara estic viva!

La conversa, per WhatsApp, la vaig tenir fa uns dies amb algú que és amant de les emocions fortes. Ella, farta de baixar per les muntanyes russes més potents i d’anar en tren de Girona a Barcelona (sovint també una experiència terrorífica), va decidir que la millor manera d’alliberar adrenalina era un escape room amb amics que simula el teu propi enterrament. Sí, ho heu llegit bé. Té el petit al·licient, a més, que has d’escapar del teu propi taüt si no vols acabar incinerat. Un escape room és un joc d’aventura que habitualment es fa en un espai tancat del qual has de saber sortir resolent una sèrie de pistes que els organitzadors t’han deixat. Van començar tímidament però amb els anys han agafat molta empenta. Se n’han fet pel·lícules i obres de teatre de gran èxit. Ara es poden triar aventures de tota mena, des de les més innocents i familiars fins a les més bèsties.

La idea del propi funeral es pot viure de moment a Barcelona. Pagant, és clar, que morir-se ja se sap que és car. Per concertar la cita et demanen que triïs la música que t’agradaria sentir quan et moris, i com vols que sigui el teu taüt. Al web t’avisen: no és apte per a claustrofòbics i l’han de fer dues persones, que es poden sentir l’una a l’altra però en taüts diferents. Només arribar entres en un simulacre de tanatori. T’informen que t’has mort en un accident, que et vindrà a recollir el cotxe de la funerària i, si aconsegueixes escapar, resultarà que s’han equivocat de certificat i en realitat no ets mort, que era un altre. Et tapen els ulls, et fan entrar al taüt i, en plena foscor i amb poca capacitat per moure’t, notes el moviment de la caixa quan et transporten amb el cotxe de la funerària. La caixa és petita però hi ha prou espai per bellugar una mica els braços i intentar resoldre les proves que apareixen en una pantalla just davant. De fons, el soroll agradable del crepitar del foc, primer amb prou feines perceptible, però a mesura que avança la mitja hora que tens per escapar, cada cop més alt. I per acabar, t’obsequien amb una dedicatòria del funeral i un taüt petit per muntar, de cartró. M’hi havien convidat, però ja en tinc prou d’emocions fortes. Això va més enllà del terror.