Petita revenja als ciclistes

Ara fa poc em vaig divertir una estona. Vaig circular amb cotxe pel carrer Ciutadans i Ballesteries –el vehicle té els permisos necessaris– en direcció a la pujada de Sant Feliu. Era dissabte al matí i hi havia molts visitants i locals passejant. Quan hi ha aglomeració de gent, has d’anar molt a poc a poc, gairebé a pas de vianant, per no molestar ningú. Nens, cotxets o parelles xerrant no s’adonen que ve un vehicle i triguen a reaccionar. Hi estic avesada i no costa res ser educat. El recorregut pot allargar-se mitja horeta. A més, aquest dissabte vaig disfrutar d’un divertimento afegit: darrere meu, o sigui del cotxe, es van anar acumulant uns quants ciclistes, d’aquells fluorescents, amb cascos acabats de sortir de La guerra de les galàxies. Desesperats, no podien pujar a la vorera per avançar-me, ja que hi havia massa gent, i no podien passar tampoc per la calçada central perquè, com que el carrer és molt estret, jo l’ocupava completament. La seva frustració es feia evident cada vegada que jo frenava, per no emportar-me ningú, i els forçava a parar i baixar de la bici. Van ser uns minuts, però van ser suficients per permetre’m una petita i inofensiva revenja per tantes vegades que, anant jo a peu, els he hagut de deixar passar amb un ensurt, o me’ls he trobat de cara, en fila de quatre i en direcció contrària. Potser aquesta serà l’única manera de pacificar el passeig dels vianants del dissabte al matí!

Perquè els gironins vivim, de moment amb curiositat però amb un punt de preocupació, la presa de possessió del món ciclista a la ciutat. És un tema recurrent, que cap sector s’atreveix a tocar, perquè de moment dona molts diners, això és innegable. Agafarem paciència i anirem veient com a la plaça de la Font dels Peixos ja t’hi sents forà, com ja no cal recórrer el carrer Nou perquè les botigues de bicicletes que l’han envaït estan pensades per a un altre tipus de client que no és precisament el que era els dissabtes de Girona a la tarda, com a les escales de la Llebre has de demanar permís per pujar, ja que les taules d’un bar de ciclistes ho impedeixen, o com la gentrificació és cada vegada més angoixant perquè aquesta nova realitat està expulsant els veïns del Barri Vell. M’han dit que el restaurant del santuari dels Àngels ja és per als ciclistes. Confesso que no ho he contrastat, perquè no sé si vull saber-ho.