El ’territori’ s’eixampla

No és la pri­mera vegada que dedico aques­tes línies a la (crei­xent) des­con­nexió entre Bar­ce­lona i el Sud de Cata­lu­nya. Una des­con­nexió que afecta també bona part de les zones perifèriques i rurals cata­la­nes. Per molts motius, sóc del parer que la distància entre la capi­tal cata­lana i les comar­ques no és només física, sinó que és també una distància emo­ci­o­nal. Tant és així que no sem­bla cap estra­nyesa par­lar d’una certa ’des­a­fecció comar­cal’ dins de Cata­lu­nya, fent un paral·lelisme amb la famosa advertència que va fer el Pre­si­dent Mon­ti­lla sobre la ’des­a­fecció cata­lana’ dins d’Espa­nya.

Una pri­mera qüestió no menor en relació a aquesta des­a­fecció, és el fet que bona part dels habi­tants de zones rurals rebut­gen el terme ’ter­ri­tori’ per a refe­rir-se a ells. Ser lluny de Bar­ce­lona no sig­ni­fica que es tin­gui l’exclu­si­vi­tat ter­ri­to­rial. Dit d’una altra forma, i por­tat a l’extrem, si només és ter­ri­tori el que està lluny, l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona no esta­ria assen­tada en un ’ter­ri­tori’? Esta­ria lla­vors sus­pesa sobre alguna cosa dife­rent a un ter­reny de terra?

Un altre tema és la forma en què des de Bar­ce­lona es trac­ten les comar­ques i la seva gent. Només cal pen­sar en les solu­ci­ons i les polítiques que ens arri­ben des dels des­pat­xos bar­ce­lo­nins, on es deci­deix ’el que convé’ al ’ter­ri­tori’ català. Les solu­ci­ons que sur­ten d’aquests des­pat­xos estan massa sovint ins­pi­ra­des en el pater­na­lisme (o mater­na­lisme, si es pre­fe­reix), o bé en un des­co­nei­xe­ment fla­grant de la rea­li­tat comar­cal, o bé en un con­junt d’idees ’salva-pàtries’ o en una bar­reja de tot això. I en el cas que aques­tes idees siguin rebut­ja­des per les zones on s’han apli­car, lla­vors el mis­satge que surt dels des­pat­xos bar­ce­lo­nins és la ’inso­li­da­ri­tat’ del ’ter­ri­tori’.

Malau­ra­da­ment, hi ha molts exem­ples en els quals es cons­tata aquesta llu­nya­nia entre el cen­tre i la perifèria. Molts. Això no és cap sor­presa. El que sí és sor­pre­nent és que cada cop hi ha més ’ter­ri­tori’ fora de Bar­ce­lona, és a dir, el cen­tre de Cata­lu­nya es fa petit i la perifèria es fa cada cop més gran. Si el Depar­ta­ment d’Edu­cació (de Bar­ce­lona) pro­posa un canvi de seu d’un exa­men de l’Escola Ofi­cial d’Idi­o­mes per qüesti­ons orga­nit­za­ti­ves no hi ha res a dir. El pro­blema ve quan el canvi con­sis­teix en anar a fer l’exa­men a Saba­dell enlloc de fer-lo a Reus! Però, anem a veure, com pot un ’Depar­ta­ment d’Edu­cació’ tru­car a la per­sona afec­tada i pro­po­sar aquest canvi com si fos la solució millor del món? Qui ha deci­dit això coneix la distància que hi ha entre Reus i Saba­dell?. Ha dedi­cat uns minuts a ana­lit­zar les pos­si­bi­li­tats de trans­port públic que hi ha entre Reus i Saba­dell? Ha pen­sat en el tras­bals que oca­si­ona o en els cos­tos (de trans­port i, no menys impor­tants, de temps) d’aquest canvi?. Que no hi ha pen­sat és evi­dent, el que em sem­bla més pre­o­cu­pant és que pro­ba­ble­ment no els coneix. I així el país no es cons­tru­eix, sim­ple­ment es fa més petit. I la distància emo­ci­o­nal no para de créixer.