Opinió

opinió

A favor de l’atenció primària

Fa la impressió que els centres d’atenció primària són, amb perdó, l’últim mico de la xarxa sanitària

Fa uns dies, el metge de capçalera em va pro­gra­mar una radi­o­gra­fia per un tema menor i, mal­grat que el meu cen­tre d’assistència primària, CAP, és el de la Bis­bal d’Empordà, vaig haver d’anar a fer la prova al de Tor­ro­e­lla de Montgrí perquè en l’altre no dis­po­sen d’aquest ser­vei. No passa res, tot està rela­ti­va­ment a prop, però això em va fer pen­sar en les vol­tes que els paci­ents hem de donar, de vega­des, per ser ate­sos per una cosa o altra, mal­grat tenir cen­tres de pro­xi­mi­tat. L’atenció, final­ment, hi és, sí, això és indis­cu­ti­ble, però cal rodar tant? No conec els motius pels quals ser­veis de l’atenció primària com les radi­o­gra­fies són desi­guals en el con­junt de cen­tres, tot i que m’atre­veixo a pen­sar que només n’hi ha un, de motiu, el pres­su­pos­tari. No és un secret que fal­ten met­ges de família i pro­fes­si­o­nals d’infer­me­ria, i que els tímids intents d’ampliar plan­ti­lles no han donat, fins ara, els resul­tats espe­rats; les con­di­ci­ons labo­rals, si ens fixem en les contínues pro­tes­tes, no deuen ser les òpti­mes.

Fa la impressió que els cen­tres d’atenció primària són, amb perdó, l’últim mico de la xarxa sanitària. I això no hau­ria de ser així, perquè la pro­xi­mi­tat en l’atenció sanitària és impor­tant. Cal­dria dotar aquests cen­tres de recur­sos sufi­ci­ents per con­trac­tar les plan­ti­lles necessàries i dis­po­sar dels ser­veis bàsics per aten­dre les urgències en pri­mer terme, sense haver de deri­var contínua­ment gent cap als hos­pi­tals, ja prou satu­rats. No pot ser que vagis a un CAP per una urgència menor i, per manca de recur­sos, t’hagin d’enviar a l’hos­pi­tal de referència i dei­xar pas­sar les hores en una sala d’espera plena de gom a gom, només per una prova. O, si no és urgent, t’hagis d’espe­rar fins que hi hagi lloc a la llista d’espera. Els cen­tres d’atenció primària hau­rien de poder aten­dre qual­se­vol urgència que no sigui de molta gra­ve­tat, però que neces­siti diagnosi mit­jançant tec­no­lo­gia. Aquí no s’hi val apli­car el cen­tra­lisme hos­pi­ta­lari. Els paci­ents ho agrairíem i segu­ra­ment, els pro­fes­si­o­nals del sec­tor esta­rien més moti­vats si els cen­tres de pro­xi­mi­tat tin­gues­sin més per­so­nal i més marge de mani­o­bra per actuar. Que no hi ha diners per a això? Doncs, cal treure’ls d’un altre lloc. La sani­tat és un ser­vei bàsic, recor­den, senyo­res i senyors gover­nants?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia