Abans hi havia més llibertat, diu

Quan es va despertar, el dinosaure encara hi era. El cèlebre microrelat d’Augusto Monterroso resumeix molt bé l’estupefacció amb què vivim l’actualitat política espanyola: quan ens fixem en Madrid perquè el que passa allà obre els informatius (quina mandra!) ens trobem que el dinosaure encara hi és. Aquesta setmana, la ràdio escopia la veu del dinosaure Abascal dient que abans a Espanya hi havia més llibertats. Abans hi havia més llibertat per als vius i més llibertat per als morts, deia, i no com ara que Sánchez s’ha entestat a “remoure ossos amb una llei de memòria totalitària”.

I té raó, l’argument ja és tot un clàssic de la ultradreta: per a ells, abans hi havia moltíssima més llibertat. La llibertat que dona la impunitat, la supremacia, el poder. Els mascles ibèrics rics i de dretes tenien llibertats que ara han perdut, com la d’explotar els treballadors (els convenis laborals i el dret a vaga també els deuen considerar “totalitaris”), tenien la llibertat de no pagar impostos, d’agredir les dones, de fer-se les lleis i fer-se les trampes. Tenien la llibertat de dir el que pensaven perquè les seves idees eren les bones i les majoritàries. Tenien la llibertat de cantar el Cara al sol i sortejar-se prostitutes, mentre tothom els reia les gràcies.

Qui no tenia més llibertat abans eren les dones, els treballadors, les minories. Però des que podem defensar-nos fent i aprovant lleis, la llibertat d’Abascal ha patit un clar retrocés. Per això és important regular: per protegir el dèbil i per posar fi a la llibertat dels dinosaures d’esclafar impunement tot el que els fa nosa.