El voraviu
Senyoreta Montserrat
No pensin que els parlo d’algú que no coneixen, no s’equivoquin!
Per als descendents de l’àvia Neus, per als nostres familiars més directes i per al cercle d’amics més quotidians, la senyoreta Montserrat és una institució. Per als veïns de Calonge de sempre i per als nouvinguts i estiuejants integrats amb plenitud en les associacions culturals és la Montserrat Pagès, filla de la Nita Pagès i l’Octavi. A Castell-Platja d’ Aro, Bellcaire d’Empordà, Granyena de les Garrigues i Bellpuig d’Urgell, on el seu magisteri va deixar fonda petjada, coneixen la Montserrat Darnaculleta Poch. Per a la colla de companys mestres és, quasi trenta anys després de la jubilació, “la Darna”. La majoria de vostès, lectors d’arreu de Catalunya, amb els quals no tinc vincles familiars ni són de Calonge, Castell-Platja d’Aro, Bellcaire d’Empordà, Granyena de les Garrigues o Bellpuig d’Urgell, pensen que els parlo d’algú que no coneixen. No s’equivoquin. Tots tenen o han tingut una senyoreta Montserrat molt a prop. Aquest país que tant critiquem sovint, seria molt menys suportable i molt menys transitable si tots no haguéssim tingut una senyoreta Montserrat a prop nostre. Passió i entrega per la seva feina. Devoció per la família i els amics. Entrega a les associacions i a la cultura local. Icona del diàleg. Fe en la conciliació, i la tolerància. Consideració per la diferència. Va néixer el 1930 i avui li donarem el darrer adeu. Gran amiga de la meva mare i germana del meu padrí. Un orgull! Descansa en pau, senyoreta Montserrat.
