El voraviu
El dia que li anava bé
Ponsatí diu i demostra que el govern és una eina al servei de l’ocupació
El retorn ahir de Clara Ponsatí a la Catalunya del sud va ser un xut d’adrenalina, segur. No sé, però, si l’episodi transcorregut entre el Col·legi de Periodistes (on l’eurodiputada va fer la roda de premsa) i la plaça de la Catedral (on va ser educadament detinguda) és un exemple o no de la confrontació intel·ligent. Ho dic perquè Jordi Turull i Carles Puigdemont varen ressuscitar el terme en les primeres declaracions que se’ls varen recollir. Alguna raó deuen tenir per ressuscitar-lo però a mi “confrontació intel·ligent” em repapieja ara com em repapiejava el 2020 quan varen intentar donar-li cert recorregut front la pretensió dels adversaris que potenciaven com a estratègia “eixamplar la base”. Com queda tota la confrontació (que no és poca) feta abans de la confrontació intel·ligent? Ha estat una confrontació “pocapena”, “mussola” o “gamarussa”? En canvi, sí que em varen posar a to dues sortides de l’eurodiputada. Quan li pregunten el perquè ha escollit precisament aquest dia per tornar a Catalunya i s’allunya de grans declaracions estratègiques: “És que era un dia que m’anava bé.” I sobretot quan en la seva declaració sobrepassa la idea de Quim Torra que l’autonomia (la Generalitat) s’ha convertit en un problema per a la independència, i qualifica el govern d’“eina al servei de l’ocupació”, evidència que contrastem minuts després quan els Mossos del conseller Elena la detenen. Qui si no?
