opinió
La Txell de cal Pere Valent
Els llibres de Txell Feixas tenen un gran potencial pedagògic
La Txell Feixas (Mediona, 1979) és periodista. Durant cinc anys va ser corresponsal a l’Orient Mitjà. És autora del llibre Dones valentes (2020) i acaba de publicar Aliades, que es va presentar a Girona fa ben pocs dies. Ella no vol que la considerin una dona valenta, però els seus lectors no pensem el mateix.
Quan va venir a parlar del seu primer llibre, l’acompanyà el nostre admirat Jordi Grau. El diàleg va ser molt interessant. En Jordi subratllava el valor professional de la Txell i de les seves cròniques periodístiques fetes amb ulls de dona. També li destacava el fet d’haver sigut capaç d’escriure un llibre poc complaent i dur, que interpel·la el lector i on les protagonistes de cada capítol són dones reals disposades a trencar barreres.
A Aliades, la Txell ens parla del camp de refugiats de Xatila (al sud de Beirut). Allà hi trobem en Majdi, un pintor de façanes palestí que forma un equip de bàsquet femení per salvar la seva filla Razan i altres nenes d’un futur ben negre. En aquesta ocasió la presentació del llibre a Girona la feu el periodista esportiu Marc Negre, a qui la Txell anomena germà triat per la gran amistat que els uneix. Amb el seu diàleg ens van fer arribar espurnes de la història, suficients per contextualitzar-la, però prou mesurades per no fer d’aixafaguitarres. Per això tots vam sortir amb el llibre a la mà i amb moltes ganes de llegir-lo.
La Txell es mostra sempre molt atenta amb els seus lectors. Quan m’hi vaig atansar perquè em signés el llibre, li vaig ensenyar com havia deixat l’exemplar de Dones valentes: guixat i amb anotacions personals als marges. Hi tenia el retall d’un article que li dedicà el periodista Tomàs Alcoverro. Se’l mirà amb estimació i admiració. Ho entenc i ho comparteixo. També per als qui ens dediquem a ensenyar història, les lectures del mestre Alcoverro sobre el Pròxim Orient són un referent.
Voldria dir a la Txell que els seus llibres tenen un gran potencial pedagògic. Serà la recomanació als meus alumnes per aquest Sant Jordi. Perquè Aliades parla de joves, d’esperança i de futur. Cada capítol ens apropa a la valentia de dones que lluiten per millorar el món des de l’anonimat. Unes dones que deixen de ser anònimes tan bon punt la Txell de cal Pere Valent els posa nom.
