Brindis al sol

En un moment d’emergència climàtica com l’actual hi ha posicions difícils d’entendre. Tenim una sequera inèdita, una pila de comarques amb un altíssim risc d’incendi, mentre la previsió meteorològica ens deixa unes envistes d’estiu en què potser ens haurem de rentar amb aigua de Vichy. No sé si és que alguns responsables polítics estan mirant de no fer sang entre alguns col·lectius que fan caixa durant el període estival, o potser confien a encomanar-se en romiatge a alguna marededeueta nostrada. Res no servirà si no és un pla integral, contundent, ben fonamentat científicament i, si cal, passant-se de previsors, atès que en última instància estem sotmesos a l’atzar capriciós del clima mediterrani. No, no serveixen les admonicions ni els “feu bondat i no gasteu més aigua del compte”. Són brindis al sol, mai més ben dit. Calen prohibicions, i sancions als malbaratadors, als contaminadors, als prepotents dels macroprojectes i també als imprudents... L’amenaça de la covid era molt evident i hi va haver un esforç col·lectiu (potser no general, però sí massiu). Amb aquesta nova espasa de Dàmocles, molts pensen que poden anar fent la viu-viu mentre no hi hagi cap catàstrofe natural. Ens hi juguem el territori, la salut i molt més futur del que creuen molts wishful thinkers.