El tòpic dels tòpics

No d’una manera fixa, però sí que de tant en tant destino aquesta columna a mirar de combatre tòpics, entesos com a expressions trivials emprades sistemàticament, que envolten l’independentisme i que s’han assumit, pel meu gust, massa a la lleugera. Alguns exemples? l’independentisme no nacionalista, cal expressar-nos en castellà per sumar voluntats a la causa, l’independentisme ha de sumar amb l’esquerra espanyola per evitar que vingui la dreta perquè l’esquerra és millor, etcètera. N’hi ha molts més, que ja anirem qüestionant. Però si n’hi ha un que és l’escollit entre tots els tòpics, sobretot perquè es fa servir tant des de fora l’independentisme com des de dins, és que el procés s’ha acabat. No hi estic d’acord. Ja que per alguna cosa se li diu procés, és a dir, una successió de fases o interaccions que es caracteritzen per un tret comú o una direcció determinada. Després de la interrupció forçada de la fase política som en la fase jurídica i repressiva. Que depèn de com evolucioni inexorablement conduirà, de nou, a una fase de reacció social i aquesta, altre cop, a una fase política. Per això hi ha tants interessats fora de l’independentisme a dir que el procés s’ha acabat. No entenc tant els que ho diuen des de dins, ja que si el que volen és proclamar la independència tenir obert aquest procés sembla el més indicat. Altra cosa és com va acabar la fase política d’aquest procés o com de desanimades estan les bases. Però en un conflicte nacional com el nostre res no s’acaba per imposició d’una de les parts. Fins i tot en l’exercici unilateral, que jo considero del tot legítim, hi ha d’haver finalment algun tipus de reconeixement, si més no d’altres actors. I, que jo sàpiga, a Catalunya no s’ha acordat cap tipus de renúncia a la voluntat d’esdevenir un estat de la UE. No s’ha votat per majoria de la població una proposta de l’estat per la qual els catalans renuncien a l’autodeterminació, etcètera. Això segueix ben viu. Persistència. I no caiguem de nou en l’error de seguir un altre d’aquests tòpics com el tenim pressa ni en el desànim.