Opinió

De reüll

Can Roig, revifat

Era impossible no sentir una fiblada al cos quan passaves per davant de la torre de Can Roig de Camprodon, un bon exemplar modernista en ruïnes que semblava condemnat a desaparèixer amb una forta ventada. D’aquest bonic poble del Ripollès n’era, probablement, l’antipostal. Jo, que soc de la zona, vaig tardar temps a conèixer la seva història, tan trista que encara em commovia més veure-la en aquell estat tan deplorable. La va encarregar a l’alba del segle XX el metge Emerencià Roig, nascut a Cuba i fill de pare sitgetà i mare jamaicana, a l’arquitecte olotí Simó Cordomí, autor també de l’edifici de l’ajuntament de Granollers. Roig era cunyat de Bartomeu Robert, el popular doctor Robert i alcalde de Barcelona, pioner dels estiueigs de la burgesia barcelonina a Camprodon. Però el cas és que Roig només va poder disfrutar de la seva casa un any. Va morir el 1901. L’esplendor de la torre també tindria data de caducitat força aviat. Durant la Guerra Civil espanyola va allotjar un hospital de campanya i, després del conflicte, va quedar abandonada. Mai més hi va tornar a viure ningú. I ara, vuit dècades després, el miracle: ha estat rehabilitada per l’estudi barceloní Campdomus. Visca el patrimoni que resisteix i els que lluiten per salvar-lo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.