El voraviu
Legislar a matadegolla
És el que pretén el PSC amb la proposta de “via” per fer fora Borràs
He dit i escrit una i mil vegades dues coses sobre el cas Borràs. Una, que és una persecució política en tota regla de l’Estat, dels partits unionistes, dels partits independentistes adversaris de Borràs i d’alguns dirigents del mateix partit que presideix. L’altra, que malgrat la raó que l’assisteix, també conviu en el cas una desendreçada gestió i un ego massa potenciat, i que el millor que podria fer és deixar càrrecs i mantenir la lluita. Als fets em remeto per constatar com de vigents són totes dues asseveracions. Res a dir dels amics que s’han quedat en el terreny del silenci o dels adversaris que han continuat amb el verborreic discurs de posar la presidenta al sarró d’una corrupció que no es correspon amb la condemna, que, a més, no és ferma. En política i en periodisme, les opinions són lliures i els fets, sagrats. El fet greu és la proposta del PSC per canviar la norma del Parlament. Ja no és legislar en calent, que és allò que tots diuen que no s’ha de fer. És legislar a matadegolla. Si no està previst en el reglament no està previst en el reglament, i modificar-lo ara és perquè la peça de caça s’ho val i estan disposats a abatre-la com sigui. Per què deu ser que es proposa tramitar-ho per “lectura única”, tant que es va criticar la tramitació per lectura única en altres moments? Per què deu ser que ara “la interinitat” és tan greu, quan per estratègia electoral varen permetre quasi un any de govern interí a Espanya? Memòria de peix!
