Cants de Farners
Ho diu una psicòloga molt qualificada a les xarxes: que manté el cervell jove i potencia la memòria; que és equiparable a un exercici aeròbic lleuger, com és ara caminar; que fem que la respiració sigui més profunda i pausada; que allibera serotonina, dopamina i oxitocina i, per tant, mitiga l’estrès, i que, a més, si t’hi poses bé, obliga a mantenir l’abdomen tens i l’esquena recta.
Ja veus, lector, si et convé cantar de tant en tant. Ara em diràs, és clar, que a les xarxes s’hi penja de tot i que per creure-t’ho necessites comprovar-ho. Bé, doncs si vols fer un sant Tomàs arriba’t a la capital de la Selva i observa les cares relaxades de la gent després d’aquest cap de setmana compassat com cap altre.
El Cor de Farners ha celebrat els 120 anys d’existència, amb un munt d’actes musicals i refilets per tot arreu. Va començar Divendres Sant amb el concert La veu dins la cobla (Flama de Farners i Ana Belén Quintana); dissabte, a les Mesures, van seguir els Cantaires de Farners amb les caramelles. Diumenge i dilluns, la cantada del Cor (per primer cop amb participació de la mainada colomenca) i un gran concert a l’Auditori. Cantant, cantant, ens plantem a dimarts... Ah, dimarts! La festa del Coro a l’esplanada de l’ermita, un lloc màgic, d’atmosfera càtara i alliberat del mal pels esforçats militants del NO A LA MAT.
Josep Masferrer, l’entusiasta director del Cor, em passa la lletra que ha escrit per a la sardana del compositor Albert Font: “Al peu dels primers turons, de Farners arriben els sons. / Al cap de la Plana hi ha un poble gran que viu i treballa amb orgull i cant...” I apa, braços enlaire per a la tirada de llargs. Deia Neruda al Canto general: “No vengo a resolver nada, / he venido para cantar, / y para que tu cantes conmigo...”
Jo, lector, tampoc no vinc a resoldre’t els problemes d’estrès, cardíacs o corporals. Ni a demanar-te que cantis amb mi (et podria agafar un cobriment!). Només he vingut a dir-te que cantar, a Santa Coloma, és una via de convivència salutífera i un mitjà per mantenir la catalanitat en uns temps difícils, quan l’estultícia i l’autoodi de molts voldrien fer passar per carrinclons els senyals de la nostra identitat. La identitat que precisament busquen i valoren els forasters que ens visiten. Canta, colomenc, canta i els mals espanta!
