El voraviu
Rei desobeeix rei
Arrimadas, esbravada, s’instal·la a Jerez per tenir prop avis, germans i nebots
No discerneixo amb claredat què trobo més tendre ni què em toca més la fibra, si el cas de Sanxenxo o el cas de Jerez de la Frontera. No em falten elements per fer-me un criteri propi, perquè me n’he documentat prou bé a la premsa de la vila i cort espanyola que de tant en tant resulta divertida, a més de vomitiva, per a un ciutadà perifèric. Tots dos casos m’han fet feliç i costa optar. Segur que l’episodi de Sanxenxo tindrà molt més de recorregut que el de Jerez si finalment l’emèrit es presenta aquesta setmana per veure regates o, fins i tot, per participar-hi. Tant li fa si no ha avisat la casa reial com diuen uns. O si ha avisat i li han tornat a dir que no volien i ha tirat pel dret com diuen altres. O si ha avisat i li han dit que sí i que miri de ser discret i no sortir de Sanxenxo com sostenen d’altres. Les baralles dins la casa reial sempre tenen un alt voltatge per als que tenim professió de fe republicana. Veure el pare emèrit rebel·lar-se contra el fill titular i fer botifarra als socialistes que el sustenten resulta encantador, és cert. I obrir la possibilitat que torni a fer unes declaracions explicant-se pot resultar sublim. Però la retirada d’Inés Arrimadas cap a Jerez de la Frontera “perquè els nens puguin estar prop dels avis” té una vessant de miracle de la ciència que toca molt. Ni un retret als catalans. Ni una pulla a Catalunya. Res. Raons personals. Tenir els avis prop. Que acabada que ha d’estar! S’ha esbravat, com les begudes carbòniques!
