El TGV no el veiem ni amb binocles

Avui era el dia. Estava previst que el 21 de desembre, a Sants, hi arribés l’expedició del Reial Madrid, amb la cabellera rossa de Schuster al capdavant, com al millor anunci inaugural del tren d’alta velocitat que havia d’unir Madrid i Barcelona. Però no. Tal com han fet sempre els homes de Calderón, vindran demà en avió per jugar (i perdre?) diumenge al Camp Nou. De moment, però, tenim un 21-D sense TGV. Ves per on, una altra promesa de Zapatero que ha resultat ser un sopar de duro. Un compromís reiterat també de Magdalena Álvarez que ha quedat en paper mullat. Per què no ha arribat el TGV en la data pactada? Perquè, després dels esvorancs de la tardor, la prioritat ha passat a ser la seguretat.

En segon lloc, a Adif se’ls ha exigit el restabliment del servei de Rodalies de Barcelona després de quaranta dies sense donar el servei. El baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió desvelava ahir que tot aquest vergonyós caos d’infraestructures –que ha passat a ser la primera preocupació dels catalans– no ha desgastat el PSC en la intenció de vot de cara al 9 de març. És clar: a qui ha desgastat tanta incomoditat, tanta incompetència i tanta manca de sensibilitat és als usuaris de Rodalies que, més que retips, es van passar al transport privat i ara costa molt que abandonin el cotxe. Així, és molt difícil que minvin els embussos de cada matí que permeten anar de Mollet al Papiol en fila índia. L’Espinàs, a peu, arribaria abans.

Si aquí no fóssim de tan bona pasta, hauríem de canviar el refranyer popular i dir “a catalans i minyons, no els prometis si no els dons”. Per cert, “la ministra reprobá” inaugurarà demà l’arribada del TGV a Valladolid. I demà passat, a Màlaga. Aquí, en canvi, ens tocarà esperar fins al 2008. Com a mínim ens estalviarem fer-li aquell monument que la mateixa Maleni es va demanar quan assegurava que el tren arribaria aquest mateix any.