Keep calm
Gairebé 80
El 2022, l’Institut Català de les Empreses Culturals va publicar els resultats d’una investigació reveladora sobre els hàbits de lectura dels catalans en què la xifra més freqüent i la que més ens pot interessar avui mateix era i és 70,7%: el percentatge de la població que llegeix un llibre (sencer o parcialment) si més no un cop cada trimestre. Del 70,7% esmentat, 44,1% llegeix per plaer (65,3% d’ells habitualment en castellà i 32,4% en català) i la resta, per feina o estudis. Un 74,5% de dones llegeixen llibres i entre els homes un 65,1%. Com es pot veure, hi ha estadístiques per donar i per vendre quan es tracta dels lectors de llibres, però n’hi ha ben poques sobre el 29,3% dels catalans (unes 2.250.000 persones) que no llegeixen cap llibre al llarg de les seves vides: de fet ni tan sols se’n parla, d’ells. Però hi ha unes aglomeracions tan grans de gent a l’entorn de les parades de llibres el dia de Sant Jordi, que és aritmèticament impossible que una part d’aquests no-lectors no hi siguin presents (mirant els títols d’alguns volums que se suposa que no fullejaran mai). M’agradaria, per tant, explicar-los alguns dels avantatges de llegir llibres, demostrats científicament al llarg de les últimes dècades i resumits per la revista nord-americana Healthline, segons la qual la lectura enforteix la connectivitat del cervell; augmenta el nivell d’empatia (en el cas dels lectors de ficció); amplia el vocabulari dels lectors; ajuda a prevenir el declivi cognitiu en persones grans; redueix l’estrès i la tensió arterial; alleuja les depressions, i allarga la vida durant dos anys, de mitjana. Però potser no cal adduir tantes dades. A l’assaig Els llibres de la meva vida (1952; edició catalana, 2001), Henry Miller va justificar la seva afició immensa a la lectura amb una frase tan senzilla com diàfana: “Vaig llegir tants llibres perquè eren vius i em van parlar.”
Bona diada!