Opinió

El voraviu

Illa no s’asseu a taula

A cada pas enrere que Aragonès fa per res, els socialistes en reclamen un altre

Fa mesos i mesos que Illa reclama a Aragonès la taula de partits catalans a cada oportunitat que té de lligar-ho, sigui amb naps, nesples, cols o bledes. I ara que Aragonès diu que sí i aprofita les prèvies de l’acord de claredat per incloure una taula de partits catalans, va Illa i diu que a ells no els esperin. Com anava allò: com més cosins més endins? Quan Esquerra baixa un esglaó, els socialistes reclamen un replà. Quan Esquerra obre cames, els socialistes la volen eixarrancada. Quan a Esquerra abaixen la veu, els socialistes exigeixen silenci. Quan a Esquerra es posen a dieta, els socialistes els proposen vaga de fam. Amb l’anunci de l’acord de claredat (de confusió, en diu Illa, i aquí l’encerta de ple), la dedicació sociata a ridiculitzar l’entreguisme d’Esquerra supera tots els nivells. No han deixat res per verd i han colpejat amb tots els braços polítics i militars que tenen. Es digui PSOE, es digui PSC, es digui govern de l’Estat, es digui govern de Catalunya a l’ombra o es digui Junta Electoral. Que si els referèndums són divisius, que si és propaganda electoral, que si s’ha d’estar pel futur i no pel passat fracassat, i que vigilin a trencar la neutralitat institucional que la presidència de la Generalitat ha de guardar. Falta que hi entrin la malversació, veient que la comissió d’experts cobrarà per la feina, i Ia prevaricació, perquè el 9-N i l’1-O ja se’ns va explicar que consultes i referèndums són il·legals i que l’autodeterminació no existeix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.