El bon alcalde

Ens repetiran que són el que “necessita” el nostre poble o ciutat; que posaran “les persones per davant de tot”; que treballaran amb ”il·lusió”, que els carrers estaran més nets i tantes altres frases fetes i eslògans que sentirem dir, en boca de candidats de totes les ideologies, fins a les eleccions del 28 de maig, en la nova cita amb les urnes als 947 municipis catalans. N’hi haurà que arribaran a l’alcaldia per primer cop –moguts per raons diverses–; d’altres que tenen marcat el cul a la cadira i en comencen a deformar l’estructura original; algun altre que hi tornarà perquè el partit el veu com l’únic trumfo; i uns quants que enfilaran el camí a l’alcaldia com a trampolí per anar més amunt en la jerarquia de les administracions. És clar que aquest camí que porta cap a l’alcaldia no serà igual per a tots els candidats. Alguns tenen assessors i directors de comunicació voletejant al seu costat i, si arriben a l’alcaldia, tindran un bon equip de tècnics i un estol de càrrecs de confiança que els marcaran el ritme. D’altres, els que seran alcaldes de pobles i micropobles, que saben que faran pocs discursos ideològics i s’hauran d’arremangar per muntar l’envelat i l’escenari de la festa major. Les motivacions que empenyen una persona a voler posar-se al capdavant d’un Ajuntament són tantes com caps de llista hi ha, però segur que tots tenen aquella vocació de servei a la ciutadania que ha de planar en tota l’activitat política, sobretot en la que s’exerceix des del que es considera el primer esglaó de la democràcia. Que el 28 de maig us porti un bon alcalde o alcaldessa.