1 de Maig

Sabeu per què fem festa, dilluns que ve? El Dia del Treball? Què vol dir això? Hi ha un dia en què celebrem que treballem? No ho entenc, som uns losers. Losers, aquest neologisme de l’anglès que significa perdedor, s’ha instal·lat en el lèxic dels joves. Els més joves no entenen per què fem festa per celebrar que treballem. Probablement no saben que si treballem 8 hores al dia és perquè algú va lluitar –i va morir– en la defensa dels drets dels treballadors. Les festes sovint són commemoracions de tragèdies.

‘Treballar’ és un verb amb connotacions molt delicades. Els nazis l’han fet servir diabòlicament establint la frase “Arbeit macht frei”, o sigui, “el treball et fa lliure”. Aquesta perversió va dur als camps de treball. Amb el temps, s’ha intentat que un camp de treball agafi una nova narrativa i sigui tota una altra experiència, normalment gratificant i amb sentit, on grups d’adolescents i joves es reuneixen durant uns dies a l’estiu i arreglen alguna plaça, restauren un edifici o fan algun tipus d’acció col·lectiva. Treballar, en l’argot català, té un sentit positiu, i ser gandul no és cap afalac. Una persona de profit (amb qui seria bo que et casessis, deien les àvies) era, fins fa molt poc, un individu treballador. En poques dècades, el que era un dels principals atributs en l’art de la combinatòria matrimonial, comença a semblar un problema.

Avui la retòrica sobre treballar és ambivalent. Treballar sembla una acció de resignats. Si tinguessis diners, no hauries de treballar, sento que es lamenten els més joves que encara no han accedit al món laboral. Ho veuen com una maledicció: han de treballar, no és una opció.

El dia 1 de maig, globalment, se celebra el Dia del Treball i dins el calendari catòlic s’escau que també se celebra el dia de sant Josep. Mentre la mare de Déu ha passat a la història com la persona que ha dut la salvació al món, però no treballava, ell, sant Josep, ha acabat com la icona del pare treballador, fuster, entregat i productiu. Tenir feina és una sort i en l’actual sistema productiu, una condició per poder tenir una vida digna. Naturalment hi ha excepcions, i jo mateixa tinc amics que no treballen. Alguns, perquè no els cal i han fet números i els compensa viure més frugalment però sense la tirania (fan servir aquesta paraula) de la feina. Altres, perquè no poden. Alguna malaltia o impediment els ha deixat clavats a casa i no poden incorporar-se al món laboral. Treballar 8 hores, tenir oci 8 hores més i dormir 8 hores seria una tríada interessant, però habitualment està descompensada. Hi perden l’oci i el descans en benefici de l’àmbit laboral.

Treballar té moltes compensacions. Si gaudeixes amb el que tens entre mans, a part de rebre un salari, pots canviar el món, començant pel teu petit món. La incidència per exemple en l’educació pot ser molt gratificant, o en la salut, l’acompanyament de persones o la relació amb el públic. Hi ha feines rutinàries, mecàniques, que també omplen i donen satisfacció. Però moltes són un calvari per als treballadors. Arrosseguen condicions laborals pèssimes. No hi ha relacions sanes entre treballadors i caps, que sovint abusen de la seva gent. Hi ha persones que quan pensen a anar a la feina tenen atacs d’angoixa. Gent que arriba fastiguejada al seu lloc de feina. Persones que s’avorreixen i no veuen sentit en allò que fan. Hi ha molts llocs de feina diferents, i hom podria pensar, doncs que ho deixin i se’n busquin una altra. Però a segons quina edat la tria ja no és una opció, i es veuen abocats a seguir en mons laborals poc estimulants.

També tinc amics que no treballen perquè no han trobat el que els compensi, ompli i interessi. La majoria de la gent que m’envolta, però, sol treballar i no es planteja deixar de fer-ho. La feina, però, pot ser una criatura molt capriciosa i s’assembla a un nadó que vol pit a totes hores. La feina no allibera, com cruelment adduïen els nacionalsocialistes. De vegades esclavitza. I quan aquesta feina no està regulada, pot arribar a ser un infern, també aquí, ben a propet de nosaltres.

El cantautor Facundo Cabral ironitzava amb el concepte de la feina i cantava: “Mira si ha de ser dolent treballar, que t’han de pagar perquè ho facis.” Montserrat Caballé va dir que ella treballava de pressa per poder viure a poc a poc. Sant Jeroni aconsellava treballar perquè el Diable no et trobés desocupat. Quan tens un mal moment, t’aconsellen refugiar-te en la feina “per distreure’t”. La feina és un lloc, una ocupació, una dimensió humana. Però no som la nostra feina. Hi ha un moment en la vida que deixem de treballar, i seguim essent persones. Que el Dia del Treball que arriba ens faci més conscients que identificar-se amb la feina és un error que alguns paguen després amb un sentiment d’incomoditat i de no saber qui són.