País de candidatures

S’ha dit sovint que Catalunya pateix macrocefàlia perquè, tot i que té gairebé mil municipis, més de la meitat de la població viu a la capital. Això no hauria de ser dolent si es gestionés bé: precisament Barcelona és la marca que dona impuls, lideratge i notorietat al país. Per això, encara que no ho vulguem admetre, als ciutadans del rerepaís ens preocupa el que passi a Barcelona encara que no puguem votar allà, perquè el futur de tots nosaltres depèn que la ciutat se’n surti. Per això em sembla bé que les eleccions de la capital s’enduguin el protagonisme de la campanya electoral; és lògic que els mitjans hi destinin més espai i recursos.

Tot i així, trobo a faltar que es parli del gran mèrit que tenen les eleccions municipals en ciutats mitjanes i pobles petits. Falta menys d’un mes per votar i aquesta setmana s’han conegut les llistes dels 947 municipis de Catalunya; és realment sorprenent la gran quantitat de candidatures locals que han aconseguit fer els diferents partits, especialment ERC i Junts, que són les formacions que més arrelament han tingut sempre en això que anomenem territori.

En un moment de desengany com el que vivim, de crisi postpandèmica econòmica i social i de falta d’horitzó nacional, que milers de ciutadans d’arreu del país hagin decidit fer el pas endavant i comprometre’s en política, s’ha d’aplaudir. Que a més del repte quotidià que implica conciliar feina i família i arribar a final de mes hi hagi persones que vulguin dedicar part del seu temps a millorar el poble i les condicions de vida dels seus veïns, és admirable. I la majoria no cobraran ni un cèntim. Gràcies i sort per al 28-M!