Quan només saps demanar perdó

Aprendre a viure quan només saps relacionar-te amb la màfia, amb les drogues, amb el crim, amb la soledat, amb la por, quan només saps demanar perdó, perdó al flequer per comprar-li la barra de pa, perdó si algú et trepitja, perdó si algú t’empenta, perdó per no molestar, perdó perquè et vegin, perdó perquè t’ajudin… Segur que la seva història no és excepcional, ja ho hauran apreciat en aquestes escasses línies que apleguen els trets més característics d’una víctima abocada durant dècades a la indefensió, al pou sense fons on la caiguda es fa eterna. Però la força per canviar-la i el coratge per narrar-la sí que són extraordinaris i dignes de conèixer perquè ens mostren el que és capaç de fer una persona per ella mateixa i pels altres quan comença a ser conscient del que ha patit i comença a ser qui vol ser, més o menys a partir dels 50 anys en el seu cas. Irene López Peña, nascuda a Canovelles el 8 de novembre del 1965, supervivent d’explotació sexual infantil, de violència de gènere i de tràfic d’éssers humans, autora dels llibres El sonido del silencio i Ángeles y verdugos, serà avui a Girona, a la subdelegació del govern, a les cinc de la tarda en un acte organitzat per la Unitat de Violència envers la Dona en què exposarà a cor despullat les seves vivències i compartirà amb el públic com s’ho va fer per trencar amb la cadena que la unia a una vexació contínua, a un horror paralitzant. No volem ni n’hem d’avançar res més que no sigui recalcar que això del perdó, que és sempre un acte voluntari, no va en una sola direcció i que de vegades sentiments molt encomiables com la responsabilitat i l’empatia també fan via cap a l’autodestrucció. Irene López Peña s’ha reconstruït perquè ja no necessita pidolar amor per estimar-se.