El miracle de l’aigua

Ens llevem mig somnàmbuls i d’esma l’automatisme corporal ens porta, topant amb una i altra porta (mig parafrasejant Maragall i la seva vaca cega), al lavabo; obrim l’aixeta i surt aigua. I no pensem mai, amb aquest gest quotidià que fem per rentar-nos les dents o les mans, que aquest és un petit miracle de la nostra societat. Ara, amb la sequera a sobre, si les pluges d’aquests últims dies no hi posen remei aquest mes de maig, potser és un bon moment per pensar-hi. La portada d’aigües fins a les cases és sempre un símptoma de les organitzacions socials i ja grecs i romans destinaven molts esforços a garantir-se el recurs hídric a la porta de casa. No és així en bona part del món. Per això, quan els infants sahrauís venen a passar unes setmanes dins del programa solidari Vacances en pau, es meravellen que aquí puguem obrir l’aixeta i en surti aigua. Ells sí que veuen com un petit miracle que ho tinguem així de fàcil, a diferència del que viuen als camps de refugiats. Segurament ho valorem tan poc que, a més, ens comportem com a nous rics amb l’aigua. Els experts indiquen que, ara que tothom està més sensible amb el tema de l’aigua i les polítiques que hem de seguir en aquest vessant, hem de repensar algunes qüestions. Per exemple, si continuem parlant d’un matí qualsevol, quan obrim la tapa del vàter, orinem i pitgem la cisterna del lavabo. Fent això acabem de llençar, aigua bona que ens podríem beure a galet, entre 8 i 10 litres d’aigua claveguera avall. Això és ser un nou ric; qualsevol aigua reciclada i tornada a posar al sistema podria fer aquesta funció sense haver de malbaratar aquesta aigua ara escassa. Reconeguts experts com ara Manel Poch, investigador i durant molts anys director del grup de recerca Lequia, o el director del Clúster de l’Aigua de Catalunya, Xavier Amores, indiquen que la tecnologia ja permet tornar-nos a beure allò que hem llençat claveguera avall. No patiu, òbviament havent passat tots els processos necessaris per garantir-ne la seguretat sanitària. Catalunya té pantans, rius i, fins ara, una pluviometria que ens permetia patir poc per aquest recurs, però el canvi climàtic ens ho posarà més difícil i caldrà adaptar-nos-hi amb noves tecnologies i noves maneres de fer per evitar que any rere any patim per si l’actual miracle de l’aigua a casa nostra s’esvaeix.