Govern exhaurit

Junqueras va reivindicar el febrer passat que la seva formació, que reté el govern autonòmic incomplint l’acord d’investidura de sotmetre’s a una moció per a l’avaluació de la taula de negociació, que eren els rojos de debò. Uns rojos ben peculiars donat que externalitzen serveis i funcions públiques a empreses privades, com s’ha vist amb l’esclat de l’escàndol de les oposicions a places públiques de la Generalitat. Fou adjudicat a una empresa privada i, per a més inri, de Madrid. A tocar de les municipals ha esclatat un cop més un cas relacionat amb les pèssimes infraestructures ferroviàries. L’escàndol de Rodalies ha posat en evidencia un altre cop la manca d’inversions a Catalunya. El govern d’ERC s’ha vist contrariat en un mal moment pels seus pactes encreuats a Catalunya i Madrid amb el PSOE. No és que no aconsegueixin res de nou, és que no aconsegueixen que funcioni amb regularitat el que ja hi havia. Han donat suport any rere any al pressupost del PSOE, que multiplica per tres el que tenen pressupostat a Madrid mentre que divideixen per tres les inversions acordades a Catalunya. Una mica difícil de justificar a les portes de la campanya de les municipals. Exhaurit el llarg serial de la taula de negociació, la proposta de l’acord de claredat no ha durat ni un sol capítol. Ningú no els ha comprat el guió, i això que aquesta vegada d’entrada ja venia amb rètols grans de rebaixes: afirmaven que un 45% del vot espanyolista valdria més que un 55% del vot independentista. Tampoc se sabia exactament de què era la claredat, ja que els experts contractats (pagats amb diner públic) ni esmenten la paraula independència.