Enamorat del cinema i d’‘El padrí’

M’explica en Guillem Terribas que a Narcís Agustí i Agustí, empresari de cinema que estimava les pel·lícules, li agradava molt Marlon Brando i especialment la seva interpretació a El padrí. També li agradava la trilogia més famosa del cinema mundial, tot i que durant uns anys també ens pensàvem que La guerra de les galàxies era també una trilogia i ara ja van per la setena pel·lícula i el que ens queda.

Narcís Agustí va morir la matinada de dissabte a diumenge. Es va asseure tard davant la tele per fer un sudoku i ja no es va moure. En Guillem hi troba similituds amb la sobtada mort del Padrí Brando en la primera entrega de la sèrie, quan mor plàcidament quan jugava amb el seu net enmig d’unes tomateres que ensulfatava. Precisament diumenge, al canal Paramount de Movistar, van passar una darrere l’altra les tres pel·lícules d’El padrí, com va fer ell als cinemes Catalunya per ser el primer a estrenar la tercera part de la trilogia que s’havia d’estrenar un dia concret, divendres. El dijous va programar de tarda El padrí I, de vespre El padrí II i de matinada, i per tant ja divendres, El padrí III. I, ja és coincidència, pel canal de la Fox van passar les tres primeres pel·lícules de la sèrie de La guerra de les galàxies (ara episodis IV, V i VI), el film que va escollir per inaugurar la sala 1 dels cinemes Catalunya, a Emili Grahit, el 1978, quan encara era un carrer sense asfaltar del qual feia poc havien tret les vies del tren d’Olot.

Narcís Agustí va viure per al cinema. El seu pare va comprar el cinema Núria d’Olot el 1943 i dos anys després va obrir el cine teatre Ultònia a la Gran Via de Girona. El 1965 en Narcís es va fer càrrec del negoci. L’Ultònia va tancar l’any 2000 per ampliar l’hotel que regenta el seu germà. Va dir que havia estat el dia més dur de la seva vida i potser per això va triar Titanic com l’última pel·lícula que s’hi va projectar.

Entremig queda la història del cinema Orient, que va explotar fins que el van enderrocar precisament per construir el carrer Emili Grahit que avui coneixem. Allà molts gironins hi vam veure pel·lícules que no arribaven a les sales comercials. Després, va ser Sala S, de pel·lícules picants. Els cinemes Catalunya van ser una altra de les seves joies, on es van fer nits del terror o de cinema negre quan les programava Kim Riera. També hi va haver una inoblidable sala 3 dels Catalunya.

Es portava bé amb els crítics. Als Catalunya es van fer les dues primeres Setmanes de la Crítica, gènesi del Truffaut. Programava films comercials, però també cinema en català i joies com Cuadecuc Vampir, de Pere Portabella; Innisfree, de José Luis Guerín, o pel·lícules clàssiques. Després van venir els Oscar, ara Ocine. En el 75è aniversari de l’empresa va omplir Sant Pere de Galligants de cineastes de tot l’Estat. Era elegant, dialogant i catalanista, una mena de Padrí sense connotacions negatives. “Imposava pel seu carisma, però generava confiança per la seva amabilitat”, recorda Àngel Quintana, crític influent i perillós a qui mai va retreure una crítica negativa i que el recorda perquè els va deixar programar Antonioni i Wim Wenders. Narcís Agustí va morir diumenge passat als 88 anys.