El voraviu
No fuig del problema
Això honora la consellera Vilagrà, però el que ha de fer és no crear-ne
La consellera Laura Vilagrà no és de les que marxen quan hi ha problemes, segons ella mateixa ha fet saber a la ciutadania. Vol dir que no dimitirà enmig d’un cacauet com el que té organitzat. Sí que és, pel que hem vist i escoltat, de les que quan hi ha problemes recorren a declaracions de manual. A grans declaracions. De gran manual. Encara que no vinguin del tot al cas, com és ara. Ni a ella ni a ningú se li demana que marxi perquè hi ha problemes. Tots sabem que si són en els llocs on són i tenen els càrrecs que tenen és, precisament, per resoldre problemes. No perquè en fugin. Quan a algú se li demana que marxi és perquè ocasiona i provoca problemes i perquè no els sap resoldre, no perquè n’hi hagi. No és, per tant, ni cap mèrit ni cap demèrit, ni res estrany, ni res fora de sèrie, que la consellera Vilagrà sigui de les que no marxen quan hi ha problemes. I ningú li ha demanat la dimissió perquè hi hagi problemes. És que l’ha ocasionat ella, el problema. O el problema s’ha ocasionat en el seu àmbit de responsabilitat, si voleu dir-ho d’una altra manera. No és com rodalies, que és endèmic. Amb les oposicions no n’hi havia, de problema. Fins ara, que varen llogar uns especialistes perquè no es veien amb cor de fer-ho sols i que varen aconseguir organitzar un caos al mòdic preu d’un milió i mig d’euros i que obliga a repetir-les. Ens és igual, consellera, que marxi o no quan hi ha problemes. El que volem és que no en creï.
