QUADERN D'ECONOMIA
FRANCESC CABANA
Memorial de greuges
El 1885, les institucions econòmiques catalanes i conegudes personalitats de la societat del nostre país van adreçar un escrit al rei Alfons XII i al govern espanyol que es va conèixer amb el nom de Memorial de Greuges. La comissió que s’encarregà de presentar-lo a Madrid estava composta pels polítics Valentí Almirall, Marià Maspons, el seder Benet Malvehy, els escriptors Àngel Guimerà, Josep Pella i Forgas i el poeta mossèn Cinto Verdaguer. Els resultats foren pràcticament nuls.
Des d’aleshores, els empresaris catalans s’han fet un tip de presentar escrits que contenien greuges a l’economia catalana per part del govern espanyol. N’hi ha hagut molts fins al dia d’avui. El darrer, l’octubre del 2013, publicat per la Generalitat amb el títol La deslleialtat de l’Estat respecte de Catalunya. Balanç de situació. També hi ha hagut queixes per fets concrets, com les protestes sorgides per la construcció del primer AVE de Madrid a Sevilla, per complaure el president i vicepresident del govern socialista; o per l’actuació del govern espanyol davant l’oferta pública d’adquisició –OPA– que la catalana Gas Natural va llançar sobre Endesa, resolta a favor dels italians, o, més actualment, les protestes sorgides amb el problema de Rodalies de Renfe. Els economistes Germà Bel i Ramon Tremosa hi van dedicar llibres i jo mateix vaig publicar Espanya, un pes feixuc. O l’acte que vaig presidir a l’Ateneu Barcelonès, organitzat amb els també presidents de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, el Foment del Treball i l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, per reivindicar un nou pacte fiscal per a Catalunya i que commemorava el Missatge que, el 1898, els respectius presidents van presentar a la reina regent en el qual li demanaven “reformes” i el que llavors es deia “concert econòmic”.
El resultat del Memorial i de les nombroses queixes presentades pels empresaris, polítics i representants catalans no ha estat gens positiu. Hi ha hagut promeses per part del govern central, totes a llarg termini i totes incomplides. La política del govern espanyol ha resultat molt negativa per a Catalunya. Si hi ha un moviment independentista és perquè, entre d’altres raons, els catalans estem tips de topar sempre amb una estructura madrilenya que no vol cedir davant de les peticions catalanes. I això es produeix mani qui mani.
No es poden fer grans coses per aturar aquesta política anticatalana. Què hem de fer?, un nou memorial de greuges amb data de 2023 o 2024? Doncs proposo fer un altre escrit que sigui consensuat i signat per personalitats catalanes, que no siguin polítiques, trobades entre components del Foment del Treball, del Cercle d’Economia, Pimec, de les universitats i d’altres institucions econòmiques i socials, i que també sigui signat per personatges independents i de la cultura catalana.
No espero gran cosa d’un nou escrit, però seria la base per a gestions individuals o col·lectives que es podrien fer córrer fins a l’àmbit europeu. La nostra feina, en aquests moments, és fer pinya i donar a conèixer el problema català en tota la seva extensió.
Fa més de cent anys que els catalans expressem les nostres queixes i fa més de cent anys que el govern de Madrid mira al cel com a resposta. O bé ens envia un ministre per dir-nos que no ens posem nerviosos, que tot arribarà. Això no és el diàleg que ells ens prometen sinó un monòleg.