L’ordre i el feixisme

El cas de la casa ocupada de la Bonanova és un bon exemple de com el feixisme va sovint de la mà dels discursos pretesament més ordenats i assenyats. De l’excés d’ordre en surt el desordre. De la por al caos en surt el caos. Acumulem anys de discursos que criminalitzen l’ocupació, que l’exageren, la deformen, la converteixen en una amenaça urgent i immediata. Anys convencent la gent que vigili amb l’apartament de la platja, d’anuncis d’alarmes, de petició de duresa des de les ones i els diaris més monàrquics i moderats. Anys de fer creure a la gent que cal protegir els pobres propietaris indefensos davant l’abús d’uns energúmens que s’aprofiten d’unes lleis dictades amb un excés d’ingenuïtat progressista.

Tant és que tot això sigui mentida. Els discursos fake de l’ordre ens han portat a imatges com les de la Bonanova, amb l’extrema dreta passejant múscul de gimnàs i tatuatge carcerari pels carrers de la ciutat a les portes d’unes eleccions, convertint en carnassa electoral uns ocupes, els de la plaça Bonanova, que no eren una amenaça concreta per a cap veí de la zona. El desordre creat per tants tertulians i editorials d’ordre hauria de fer-los caure la cara de vergonya. S’han dedicat a crear, distorsionar i amplificar un problema que no existia quan són els bancs, els grans tenidors, els que amb la seva actitud especulativa permeten que molts pisos es mantinguin buits mentre continuen escalant dramàticament els preus del lloguer, i no actuen amb la diligència judicial necessària quan alguns d’ells són ocupats, no sempre amb intencions de viure-hi ni com a lluita ideològica, com ara els anarquistes de la Bonanova, sinó per petites màfies que extorsionen els veïns propers i el mateix banc. Però, en lloc d’assenyalar els veritables culpables, enviem feixistes a manifestar-se contra un colla de punkis. L’ordre era això, senyors de la moderació?