Incongruències

Fa setmanes, i no pas poques, que es repeteix l’escena d’entrar a una farmàcia, on a les portes s’avisa de l’obligatorietat de portar la mascareta, i trobar clients, i no pas pocs, que no en porten. Van sense mascareta i són atesos de la mateixa manera que els que sí que la porten. Algunes mirades entrecreuades dels qui seguim la regla denoten una certa incomoditat per la situació, com a mínim, incongruent. El passat 8 de febrer, va decaure’n l’ús obligatori al transport públic, però, d’acord amb la normativa estatal vigent, la mascareta s’ha de continuar portant als centres sanitaris, a les residències i a les farmàcies. I si bé trobo d’allò més pertinent i útil que es mantingui als centres d’atenció sanitària i als geriàtrics, fa temps que em qüestiono la necessitat d’haver de portar la mascareta en un establiment comercial com és una farmàcia, on la diferència amb qualsevol altra botiga és que en aquestes s’hi venen medicaments. Si la qüestió és protegir les persones més vulnerables, aleshores el seu ús hauria de seguir vigent als supermercats i al transport públic. El 8 de maig, l’OMS va donar per acabada l’emergència sanitària internacional per la covid. Potser ha arribat el moment de revisar la normativa tenint en compte que, en determinats casos, ni es compleix ni es fa complir.