Pequín 2008: Jocs Olímpics en perill

L’expresident del Comitè Olímpic Internacional, Juan Antonio Samaranch, ha explicat ara que, un cop van ser adjudicats els Jocs Olímpics del 2008 a la ciutat de Pequín, va tenir una conversa amb el president xinès en què va demanar-li que amnistiessin els presoners polítics del règim. Les peticions de Samaranch van ser “amablement ignorades”, pensant que amb el poder comercial i militar xinès n’hi hauria prou per dissuadir Occident de fer cap més crítica al règim comunista de Pequín. Des d’aleshores, hi ha hagut tota mena de retrets a l’organització dels Jocs, que s’han intensificat a mesura que s’acosta la data de la celebració.

La detenció de deu monjos tibetans ha provocat tota aquesta setmana els enfrontaments més greus dels últims vint anys a la regió, amb diversos morts i ferits. Com sempre, Pequín està fent tot el possible per evitar que l’opinió pública internacional se’n pugui assabentar. L’Estat policial, la falta de llibertats individuals i la connivència del règim xinès amb altres dictadures del món han fet que personalitats que van de Steven Spielberg al príncep Carles d’Anglaterra s’hagin distanciat de l’organització o hagin demanat públicament el boicot als Jocs.

Amnistia Internacional i Reporters Sense Fronteres denuncien des de fa temps el govern xinès. Però també hi ha queixes per la contaminació de la capital xinesa i la falta de garanties sobre la salubritat dels aliments o la qualitat de les infraestructures. De fet, l’etíop Haile Gebrselassie, guanyador de diverses medalles olímpiques i conegut com el rei de la Marató, ha renunciat a Pequín 2008 perquè creu que la contaminació xinesa és perillosa per a la seva salut. Igualment, una vintena de delegacions han decidit establir-se al veí Japó, perquè desconfien de l’organització xinesa. En resum, al capdavall, potser no era una bona idea atorgar a la Xina l’organització dels Jocs Olímpics, perquè no compleix els requisits mínims de democràcia i respecte dels drets humans. Els Jocs Olímpics no són només una competició esportiva. Ser-ne l’amfitrió és, també, un honor. I la Xina no el mereix.