Eleccions confuses

Des del punt de vista independentista, l’únic que és clar és que aquestes eleccions municipals són confuses. Només ERC avaluarà la seva nova estratègia més netament, i donat que l’accent local i personalista és molt important, només es podrà avaluar a les grans ciutats, especialment a Barcelona, on va guanyar en la convocatòria anterior. I de manera especial també caldrà estar atent al resultat del seu portaveu al Congrés espanyol, Gabriel Rufián, que es presenta com a alcaldable a Santa Coloma. Junts ha fet evident que té dos discursos antagònics en relació amb la seva estratègia. A Barcelona pacta amb el PDeCAT, i el seu candidat, Trias, crida a defugir la confrontació el mateix dia que l’ONU dona la raó a Puigdemont. Drets que va suspendre Torrent i ERC obeint el Constitucional espanyol. I Trias rebutja la paraula “confrontació” amb intencions que deixa ben clares. Primer, perquè és la paraula que defineix l’estratègia de Puigdemont, i segon, perquè la rebutja dient: “Si això és ser Convergència, foteu-vos.”

La CUP a Girona –per dir un lloc on es poden fer lectures més estratègiques que personalistes– també ha conreat un cert confusionisme. Vol dir que perdonen la repressió que ha exercit i exerceix el PSOE i que ja poden compartir el govern de la ciutat si d’entrada no descarten pactar amb la candidatura del PSOE –com fa ERC i Trias, cosa que no fa la CUP a Barcelona–? Junts de Girona sí que ha descartat pactar amb el PSOE a Girona. Caldrà esperar les eleccions generals o les autonòmiques perquè s’aclareixin les estratègies independentistes.