Analògicament pel sac

Un dia descobreixes que el teu telèfon mòbil ha superat la proesa de sobreviure cinc anys, llindar que les companyies operadores s’encarreguen que sigui miraculós d’assolir. Però quan la funda protectora s’esquinça del tot t’adones que és impossible trobar un recanvi oficial: la teva marca ha deixat de fabricar-les per al model estrenat un digitalment remot 2017. Ho proves a la botiga on vas comprar-lo i després a dos pakis on els amables dependents, després de gratar al magatzem, reblen el veredicte: si vols funda nova, has de comprar mòbil nou. És d’aquesta manera com l’empenta del consumisme més ferotge t’aboca a fer el que no vols fer, o sigui trucar a les portes del mercat negre. Resulta que a la perifèria, just al costat d’un taller de reparació de cotxes d’aquells que encara treballen sense fer factura, rere uns contenidors que sempre recullen massa tard, hi ha un tot a cent on potser te’n sortiràs. Hi ha cua però també hi ha sort, el dependent –novament amb una amabilitat que haurien d’aprendre alguns que despatxen al privilegiat pinyol comercial– escampa damunt el mostrador un assortiment multicolor. Tries el negre, el mateix que ja tenies, i hi ajustes el giny esperant que els déus tecnològics siguin benèvols i et concedeixin alguns mesos de pròrroga, si fos algun any i tot ja t’hauria tocat la rifa. Han passat setmanes i de moment la funda no s’ha desfilat, ni hi han sortit bonys, ni s’ha deformat, en contra del que el teu instint innat de consumidor malfiat et feia sospitar. I és així, per cinc euros, que has desafiat l’obsolescència programada i el capitalisme salvatge d’una tacada i has entrat en una dimensió fins aleshores tan desconeguda com ara plaent: sota la catifa urbana hi ha manetes amabilíssims que igual et reparen un mòbil que una nevera o una rentadora, estris domèstics –per posar només dos exemples– que a la primera ensopegada els serveis tècnics condemnen sense manies al cementiri de ferralla. No és que t’hagis convertit en un antisistema, simplement milites al bàndol dels ciutadans dignes, els que a contracorrent es resisteixen que els donin analògicament pel sac.