Programa de passeig

El setmanari professional de turisme “Editur” ha arribat al número mil, i la xifra m’ha fet molta impressió perquè el rebo des del primer dia; això vol dir, doncs, que aviat farà vint anys que el llegeixo.

No discutiré que el turisme és un tema d’una notable complexitat professional, comercial, industrial, publicitària i de relacions públiques, i que naturalment té els seus experts. Però al mateix temps, el turisme no és una activitat limitada a desenvolupar-se en un marc estrictament especialitzat, com passa en d’altres treballs o professions. Podríem dir que, avui dia, el turisme és afectat per tot, i això explica que un ciutadà qualsevol com jo pugui interessar-se, cada setmana, per una revista com “Editur”.

S’hi troben notícies com la que dóna Joaquín Merino sobre London Walks. Es tracta d’una entitat que organitza caminades per Londres, dirigides per un guia, seguint uns itineraris predeterminats. Els qui volen participar-hi es troben en unes sortides de metro i comencen a caminar. El passeig dura d’una hora i mitja a dues hores, i els que són una mica més llargs preveuen una “parada i fonda” en un establiment restaurador. El preu del passeig són 80 penics –una mica més de vint duros–, 70 en el cas d’estudiants, i absolutament gratuït si no es tenen encara setze anys.

Hi ha itineraris a diverses hores i per a tots els gustos, per exemple: “Els fantasmes de la ciutat”, “Viatge al Londres dickensià”, “El gran foc i la gran plaga del 1666”, “Un poble de Londres: Chelsea”, “Sherlock Holmes”, etc. Es tracta, doncs, de passeigs programats, cosa que em sembla molt bé; es treu molt més partit d’un viatge quan hi ha informació prèvia o hi vas amb una persona preparada que t’orienta. Hi ha gent que per principi refusa el guia –persona– o la guia –llibre–, enduta per una equivocada satisfacció de la independència i la llibertat exploradora. El meu temperament també em duria per aquest camí, si no fos que l’experiència m’ha demostrat que si hom vol, de debò, conèixer allò que val la pena, ha de ser prou humil per a acceptar aquest fet: no serem les primeres persones a veure-ho, ja n’hi ha hagut d’altres, i molt intel·ligents i molt sensibles, que han explorat aquells monuments, aquell paisatge o aquella ciutat. Conèixer els seus punts de vista, doncs, és molt important i si de cas ja veurem –després– si coincidim o no amb el seu criteri.

Si ara s’organitzés, per exemple, un itinerari a peu per l’Eixample modernista, jo m’hi apuntaria. Perquè de la mateixa manera que m’agrada caminar pel barri pel gust de badar, amb la llibertat i la independència que dèiem, si el que vull és tenir una imatge més completa i més enriquidora del modernisme que hi ha repartit per l’Eixample el millor que puc decidir és fer un passeig ben “pensat”, abans, per qui domina el tema, i si pot ésser al seu costat.

Fa anys que espero que algú tingui aquesta iniciativa entre nosaltres: passeig explicatiu per la Barceloneta, el Sants tradicional, la Barcelona jueva... i també el Masnou dels “indianos”, les fonts de Viladrau, etc., etc. Estirar les cames i, al mateix temps, estirar una mica la nostra visió de la realitat que ens envolta, que gairebé sempre és una visió molt pobra i molt fragmentària, perquè és simplement casual.