La plaça dels “cines” es transforma

Ja no n’hi ha, de cines, a la plaça de Sant Agustí, que és com molts gironins anomenen encara la plaça de la Independència, nom oficial que algun guia explica als seus visitants espanyols que no és pel procés, sinó per una altra independència, la que ells també celebren. Això a peus de l’estàtua que en teoria honora els defensors de Girona i que molts creuen que representa la figura del general Álvarez de Castro, però que en realitat va ser dedicada al general Palafox, però a Saragossa no la van voler perquè era massa petita i la van revendre. Coses de la història. És clar que també Agustina de Aragón era catalana...

No n’hi ha cap d’obert, del tres cinemes que li van donar nom: ni el Gran Via, el més antic, de 1908; ni el Coliseu Imperial, de l’any següent, ni el Cinema Albéniz, que si no l’haguessin tancat l’any passat fa un mes hauria complert 100 anys. En parlarem un altre dia, d’aquests cinemes que van donar el nom popular a la plaça.

Els que ja tenim una edat recordem una plaça porxada inacabada. De fet, de porxos, n’hi havia a est i oest però no a nord ni sud. En un cantó, al costat de Correus, hi havia l’Albéniz i el Coliseu amb el seu cafè bar. Al sud, al cantó del mític bar Boira, un edifici que abans d’aixecar-hi pisos havia estat la parada dels cotxes de la Teisa i seu de Convergència. A la part oest hi havia el cafè Royal i el cafè Gran Via i entremig, Ca la Marieta. A la part del riu hi recordo el Jim’s, el restaurant Marina, la Bodega, Can Lloret i el Revuelta.

Ara la plaça de la Independència s’ha convertit en el punt de reunió de la joventut gironina. Hi resisteixen Ca la Marieta i el Royal. De la resta, res. Tot, bars nous, entre els quals el König, que amplia terrassa al lloc on hi havia el Fockviu. També l’any passat va tancar el Boira, obert el 1957 per Martí Hugas i Maria Viñas en el que havia estat el bar Gubau, que es va vendre perquè al propietari li va tocar la Loteria. El Boira ha estat un bar de tapes de primera i després, restaurant. Havia canviat molt en els darrers anys, però quan parlo del Boira recordo la senyora Maria, la mare d’en Quim i en Jordi, el cambrer de sempre arriat i simpàtic que després va portar el restaurant de la planta de dalt. El Boira va tancar. En el seu lloc i agafant la sucursal bancària que tenia en un cantó i la gelateria i bomboneria a l’altre, hi obrirà Enjoy It, un projecte gastronòmic i informal amb productes de temporada, tapes i també cocteleria. Tenen locals a Empuriabrava, Platja d’Aro, Mataró i a La Maquinista de Barcelona. A l’altra punta, a l’antic espai del Revuelta hi ha hagut molts anys el Sushi Bar, de menjar japonès, i La Riba, d’arrossos i peix, que també gestionava el grup Boira. També van tancar i en el seu espai s’hi instal·la el Txot’s, una sidreria que pren el seu nom de l’acció d’obrir l’aixeta de la kupela, la bota de la sidra. El Txot’s va obrir a Figueres el 2010 i té locals a Empuriabrava i Roses.

La plaça de la Independència és moda i sempre plena. Li ha robat a la Rambla ser el punt de reunió de la joventut que abans ramblejava amunt i avall. Ara a la Rambla hi ha gent, però ja no és l’obligat punt de reunió per passejar, mirar i fer-se mirar. Signes dels temps.