Protecció oficial per als rics

No deu pas ser fàcil per a una família amb ingressos de fins a 74.140 euros –dues persones– o fins a 84.735 –sis persones– assolir un habitatge en consonància a la seva posició i cal pensar fórmules per donar-los un cop de mà. L’Ajuntament de Las Rozas (Comunitat de Madrid) ha trobat la solució: ha venut una parcel·la a una cooperativa que edificarà xalets de 150 metres quadrats amb jardí per 566.000 euros, més IVA. D’això se’n diu habitatgre amb protecció de preu limitat (VPPL, sigles en castellà) i es tracta sense cap mena de dubte d’una lloable manifestació d’extrema sensibilitat envers els que més tenen i que són reiteradament criminalitzats per les polítiques de ressentiment social que busquen afavorir aquests pobres que el govern d’Ayuso no veu enlloc. Cal ser justos, també amb la promotora, que ara diu que els números no li surten, que no té marge de benefici i en conseqüència demana a cada comprador potencial 200.000 euros extres d’entrada per arrodonir el preu fins a aquests 566.000 que superen amb escreix l’import màxim de 363.840 euros que permet la llei; a fi de comptes l’especulació sempre fa el seu camí. Mentrestant, aquesta pobresa que sí existeix i en fase creixent no es plantejarà pas l’opció de cases com les de Las Rozas; prou feina té per accedir a un sostre digne. Segons un informe de la Comissió Europea, el 41% dels arrendataris destinen més del 40% del sou a pagar el lloguer, de manera que un cop descomptades altres despeses imprescindibles per al viure de cada dia, el mes se’ls fa llarguíssim. L’habitatge és segurament el problema estructural més greu que se’ns presenta, i que un ajuntament ofereixi sòl públic per protegir desvalguts de luxe és una clamorosa indecència.