La sequera persistent

Amb els embassaments al límit i els boscos extremament secs arribem al punt de l’estiu i al final de la campanya electoral. Avui, que toca reflexionar, és un bon dia per anar a passejar pel bosc i contemplar com la natura ens envia missatges clars. Malgrat les pluges dels últims dies, la sequera persisteix. Les propostes de les diferents candidatures polítiques que es presenten en aquestes eleccions municipals no fan més que repetir mantres, sovint absurds, empeses per dinàmiques de màrqueting sense ànima. Malgrat la implicació i la corresponsabilitat de la ciutadania, la sequera persisteix.

On són les propostes de futur? On són els programes electorals amb ànima? On són els polítics que escolten? On són les persones (abans que res, persones) que es presenten a les eleccions per treballar pel seu poble? On són els que fan política en benefici de tots? Crec que darrere algunes de les llistes que demà hi haurà als col·legis electorals s’amaguen alguns d’aquests candidats, però cada vegada són menys.

La gent no vol problemes. Prefereixen estar per la feina i les seves coses... Ja ho deia Franco: “Haga como yo; no se meta en política!” I tal qual! Així és com de la “pertinaz sequía” hem arribat a la sequera persistent.