El voraviu
Un èxit gloriós, amics
Després de comptar, ERC, Junts, CUP i Comuns s’han de “ventar un «retrato»”
Quina vesprada i quina nit, la d’ahir! El patac es va intuir a primera hora de la tarda quan es varen conèixer les dades de participació del matí. Caigudes de set, vuit, deu i catorze punts! Anunciaven mala peça al teler per a l’independentisme institucional. L’independentisme civil els feia botifarra. El fort component local de les municipals no semblava aturar-ho. No va ser una gropada. Una tempesta, sí, però no es va congriar sobtadament. No va ser un cop de vent i d’aigua impetuós, no. S’ho han guanyat a pols. L’abstenció és el vot de càstig que s’han buscat. Com diria l’àvia Neus, que es ventin un retrato. Que se’l venti ERC, que se’l venti Junts, que se’l venti la CUP i que se’l ventin els comuns, per la part que els toca. No s’ha de deixar res per verd. Un exitàs, amics. S’ha barrat el pas a Vox i a García Albiol gràcies als cordons sanitaris. S’han tallat ales a la Parlon amb la baixada de Rufián a Santako. S’ha eixamplat la base! La crida a la participació, contra el desànim i la desafecció ha fet petar de riure i els 600.000 vots perduts a les autonòmiques ara són gloria celestial. Per no valer, no val ni l’escombrada de Valents ni la de Cs, autèntic canvi de pets per merda que ha rellançat el PP i situat Vox als ajuntaments. Acabo d’escriure aquesta columna el diumenge a les onze de la nit i encara no se sap de cap dimissió entre els artífexs de l’èxit. Que no passin pena. Ja els escombraran a les properes cites, si és el que busquen.
