mirades
Jordi Grau
Sant Narcís és festa i cultura
Sant Narcís és un barri ben viu i dels més actius i amb consciència de ser-ho de Girona. Les “cases barates”, en la terminologia de quan van ser construïdes i entregades, a la segona meitat del segle passat, són el nucli d’un barri que s’ha fet gran però que manté una essència i que s’organitza al voltant de la plaça Assumpció, la plaça porxada on hi ha l’església, el local social i la Penya Barcelonista. Sant Narcís és molt més que les edificacions unifamiliars aïllades i aparellades, o les de dues plantes amb jardí. Tot plegat és el nucli d’un barri que figura en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i que va ser construït a imatge de les colònies Siedlung alemanyes. Quan es va inaugurar hi havia 527 habitatges, l’església i el local social; en aquells temps, hogar del productor. Simbologia franquista per a un barri on van anar a viure molts funcionaris. Ignasi Bosch i Reitg en va ser l’arquitecte.
Amb els anys, Sant Narcís ha crescut. L’hogar del productor és centre cívic, però la plaça Assumpció continua sent un lloc de trobada. Recordo, de petit, anar a missa després de la primera comunió amb el conegut mossèn Cassoles, perquè a Santa Eugènia no teníem església, i a jugar a ping-pong i a billar al local. I a la festa major amb un envelat a la plaça.
Ara Sant Narcís és molt més gran i molt més divers. Té una associació de veïns potent i, tot i que va patir els anys de les obres del TAV, que van recordar les dècades d’aïllament quan eren les vies del “tren gros” i els d’Olot i Sant Feliu les que el separaven de Girona, està integrat a la ciutat mantenint uns trets que el fan diferent. Aquest cap de setmana ha celebrat la festa major. Hi ha hagut trobades de gent que mena horts urbans, espectacles, pedalades pel barri, el Menja’t Sant Narcís, concerts, balls, botifarrades, concursos, zumba i trets diferencials com el campionat del món de bèlit. També la Balconada Musical, un homenatge als músics de balcó que ens van animar durant la pandèmia. També hi ha hagut un pregó del capellà Benet Galí, un assaig de castells dels Marrecs de Salt, sardanes, arrossada i havaneres. Festa major com cal.
I un concurs literari. Lluís Gil, l’ànima i referent del Club de Lectura de Sant Narcís, ha mantingut vius els Premis Literaris de Sant Narcís, que arriben a la divuitena edició, ara amb el suport de l’Ateneu Santnarcisenc, que presideix Jordi Garcia. Es van entregar diumenge al Teatre Reparada Domènech. Rafel Esteve va guanyar amb Les meves Lisboes el premi de poesia, i Hernán Galán va ser finalista amb T’imagino. En narrativa, la finalista va ser Carme Càceres amb La química de les paraules i el guanyador, el poeta, traductor i fins ara llibreter Josep Domènech Ponsatí amb Manlleus per a una autobiografia. Una obra potent, dura i contundent que promet si es transforma en biografia en què el poeta es despulla i despulla el seu entorn. Hi va actuar la Coral Xàntica.
Sant Narcís és viu. Sempre a l’entorn d’una associació de veïns i de la festa i de la cultura, que aglutina veïns diversos. Sant Narcís se sap part de Girona, però reivindica una determinada manera de fer com a barri orgullós del que és i del que representa per als veïns, que s’ajuden i formen, en paraules de l’activista Joan Quer, una gran família.