Interès nacional

Foment del Treball assegura que el dèficit d’inversió en infraestructures a Catalunya entre els anys 2009 i 2022 és de prop de 40.000 milions d’euros. Una xifra que no para de créixer; el 2019 era de 28.000 milions i l’any passat de 35.000. La patronal afirma que tot plegat ha fet que Catalunya estigui per sota dels estàndards europeus en infraestructures de transport, en què destaca el mal funcionament crònic del servei ferroviari. També que, a causa d’aquesta manca d’inversions, hi ha més dificultats per afrontar l’actual sequera. Res que no sabéssim de fa temps o que no es constati cada dia.

Foment reparteix les culpes entre l’Estat, la Generalitat i els ajuntaments, fent una mica de joc de mans, perquè, tot i que és evident que l’administració catalana té pendents moltes obres des de fa temps –un dia m’agradaria parlar-los dels deficients accessos per carretera al meu poble, Torroella de Montgrí, per posar algun exemple–, també ho és que bona part d’aquest dèficit de què parla Foment és culpa de la deixadesa crònica, i gairebé delictiva, per part de l’Estat. Dades del maig del 2022: l’Estat només executa el 36% del previst en els seus pressupostos. Mala fe crònica i ganes d’enfonsar-nos econòmicament.

La qüestió és que aquesta política contra Catalunya l’han executat tant governs socialistes com populars. D’aquí a uns dies hi haurà eleccions a Madrid i en la campanya electoral sentirem mil cops que, per tal d’aturar la ultradreta, millor votar el PSOE. Ahir, una ministra socialista catalana va dir que no al traspàs de Rodalies perquè és un afer “d’interès nacional”.

Ells ho tenen clar. L’interès “nacional” per damunt de tot. I nosaltres, per què no defensem l’interès nacional català? O no ho tenim present, que aquests diners no invertits de l’Estat venen del tren amb 50 milions d’euros nostres que viatja cada dia a Madrid?