Abstenció? No, gràcies
Amics, coneguts i saludats aquest passat 28-M no van exercir el seu dret al vot i altres van dipositar la butlleta de l’1-O per provocar vot nul. No cal donar-hi voltes. La gent està, estem, emprenyats, decebuts i fastiguejats amb una classe política que no ha sabut respondre a les expectatives generades la tardor del 2017. No pretenc assenyalar ningú ni cap partit. Qui més qui menys ha pecat d’omissió i de supèrbia. No s’entén com s’ha dilapidat el capital d’un procés que ens va fer creure que érem el mirall del món. Trobaríem molts arguments i també moltes excuses. La condició humana comporta implícits virtuts i defectes. No hi podem fer més o no en sabem més. Ara, una vegada escrutats els vots, ens posem les mans al cap per l’avenç de Vox. A la majoria de poblacions on s’han presentat han voltat el 5% i a Salt han aconseguit el 16% de suport. Recorden quants regidors de Ciutadans hi havia el 2019 i quants n’hi ha ara? Doncs facin números i gairebé tot quadra. El problema de la desafecció política és que deixem el camí planer als partits de vocació espanyola. I encara que s’ha de diferenciar entre les polítiques de la socialdemocràcia i de la dreta postfranquista, ells sempre estan d’acord en tot el que sigui donar pel sac al nostre país. Pensar que les eleccions de juliol són cosa dels espanyols és un error descomunal, perquè tot el que es decideix a Madrid ens afecta i estem en plena regressió. Ja hem vist amb quina facilitat els poders de l’Estat –polític, judicial, policial, monàrquic, Ibex-35 i mitjans afins– es posen d’acord per deixar-nos a pa i aigua. Ens donen per la menjadora i nosaltres en tenim part de culpa perquè hem abdicat de la política i hem perdut consciència social. Acostumem a fer el seguiment dels governants des de la barra del bar. Quantes vegades hem anat a un ple? Quin control exercim sobre els polítics que hem votat? Qui es llegeix els programes electorals? Ens esgarrifem de les desavinences dels partits independentistes, però ho fem des de la militància o des del sofà de casa? Com a ciutadans tenim drets i deures, i en un Estat amb tendències tan centralistes i depredadores la nostra eina de confrontació és la història, la memòria i el vot. Abstenció? No, gràcies.
