Anul·lades

De l’Afganistan ens continuen arribant notícies demolidores sobre vulneració de drets humans, com aquest enverinament massiu de nenes el cap de setmana mentre eren a escola. Tot i que n’investiguen l’autoria, l’episodi s’emmarca en la sinistra campanya contra els drets i llibertats de les dones empresa pels talibans des que van recuperar el poder, ara aviat farà dos anys. Sota el règim dels fonamentalistes islàmics, les menors tenen prohibit l’accés a l’educació secundària i a la universitat, mentre que les adultes estan excloses de la majoria de llocs de treball. L’objectiu últim és esborrar la presència de les dones de tots els àmbits de la vida pública. El vet a l’educació és especialment dolorós i humiliant. Tancant-los les portes del saber, de l’art i la ciència, priven aquesta meitat de la població del dret de desenvolupar-se plenament com a persones, d’accedir al coneixement, cultivar el pensament crític i decidir el propi destí. Al poder sempre li han fet por els ciutadans –i, no cal dir, les ciutadanes– amb formació i criteri propi. És una cons- tant històrica que es repeteix arreu; no pensem des de la nostra superioritat moral que aquestes coses només passen a l’Afganistan dels talibans. També en tenim experiència en la nostra venerada tradició europea.