Aparcar, pagar i ser maltractat

Aparcar a la gran ciutat o en ciutats mitjanes i fer-ho a prop del centre és sinònim de passar per caixa. Abans dèiem que pagant sant Pere cantava i pagant es pot aparcar normalment sempre, en pàrquings de pagament perquè en zona blava o zona verda no sempre és possible fer-ho. I en determinats moments i determinats aparcaments, tampoc no és fàcil deixar-hi el cotxe perquè te’l trobes complet quan creies que ja ho tenies resolt. A Girona per Temps de Flors, per exemple, i puntualment en alguns pàrquings ben situats. Pot emprenyar haver de passar per caixa de manera sistemàtica, però ho tenim assumit, de la mateixa manera que durant tota la vida sabíem que per anar per l’autopista havíem de pagar. Emprenyava, perquè sabies que a la resta de la península, si no volies pagar l’autopista, tenies autovies magnífiques i moltes vegades buides. Ara es va acabar el peatge i les autopistes catalanes són un perill. I no, no necessàriament cal reduir la velocitat, que és el que fa la Dirección General de Tráfico, sinó que es tractava d’haver-ho previst i pensar en un peatge tou que paguessin els que hi circulen i no paguen impostos a l’Estat. No devien tenir clar quan s’acabaven els peatges, i mira que els van allargar anys i anys les concessions. Ara no es paga a la majoria d’autopistes, però són perilloses. El manteniment serà objecte d’un altre article.

Escrivia dels pàrquings. Si n’hi ha de lliures, aparcar és fàcil. Ara, sortir i després entrar al cotxe es pot convertir en un factor de risc. Molta senyalització però a vegades els cotxes entren amb calçador a l’espai que tenen determinat, perquè els espais són tan petits que els que tenim una còrpora important i una edat elevada ho tenim complicat per entrar i sortir del vehicle. Eren abans els cotxes més petits? Ara n’hi ha que són grossos, però de la mateixa manera que s’actualitzen els preus, gens assequibles per altra banda, podrien pensar a engrandir l’espai destinat a cada cotxe. Em diran que perdrien espai. Però si pagues no t’hauries de sentir ben tractat? Doncs no, i a vegades els cartells en to d’amenaça cap a l’usuari acaben d’espatllar-ho. És premeditat? Segurament no, però ara que posen tantes normes, la majoria absurdes, potser algú de l’administració competent hauria d’entrar-hi, als pàrquings, i decidir si el que ofereixen s’ajusta a un tracte digne al client.

Em poden dir que hi aparco perquè vull. Sí, és clar, però si hi hagués un transport públic adient o uns aparcament dissuasius amb transport públic durant tot el dia i la nit, potser no pagaríem el que paguem. Escriure això no servirà de res, però les coses que no tenen sentit cal explicar-les, i no té sentit que a molts aparcament puguis aparcar però sigui molt complicat entrar o sortir del cotxe. Són coses que emprenyen, com per exemple la cita prèvia, les ximpleries d’alguns empleats de seguretat, a l’hora de fer-te fer coses que no tenen cap sentit, la manera com ens tracten les entitats bancàries o una cosa que comença a ser habitual i que no sé si és legal: dinar o sopar en un restaurant i que t’exigeixin que només sigui un el que pagui per tots. En època de pocs diners en efectiu, té sentit?