Esteles químiques

Heu sentit a parlar dels chemtrails? L’inoblidable Fran me’n parla i quedo esgarrifada. Encara hi ha gent que nega l’evidència i parla de simples teories conspiranoiques: “No, no t’estan fumigant, ni esterilitzant, ni controlant el clima. Els chemtrails no existeixen, només són esteles de condensació produïdes per la interacció dels gasos que expulsen els avions amb els de l’atmosfera.” I una merda punxada en un pal. Si fos així, no s’haurien fet documentals mostrant, en pilotes, l’interior d’aquestes aeronaus plenes de dipòsits amb mercuri, bari, alumini, bacteris i altres substàncies nocives per a la salut de tot ésser viu. Un dia et lleves i veus el cel radicalment blau. En cinc minuts, el blau es torna blanc, un entramat de ratlles en totes direccions, sobreposades, encreuades en estranyes trajectòries, com si fos un fals cirrostrat. I no és que hagin passat vint-i-cinc avions al mateix temps, cony! La guerra biològica a través de la química està servida, estimats lectors. I el genocidi. I la modificació del clima a nivell antropogènic. Els chemtrails (en català, rastre químic) són una evidència quotidiana i qui ho nega s’equivoca: les esteles blanques no surten de la cua de l’avió, sinó del seu interior. Caldria que tothom es comprés un telescopi: la ceguesa voluntària és la nova malaltia del segle XXI. Ens fumiguen des del cel perquè respirem merda pel nostre nas petit i la nostra preciosa boqueta? Sí. Volen jugar a ser els déus de la pluja? Sí. Resulta insultant negar-ho i algun dia la massa nècia, hipòcrita i egoista es despertarà del coma. Creuem els dits perquè no sigui massa tard.