Criteri

Ens hem alliberat, per fi! S’ha acabat la selectivitat! Quina pressió! Quina tensió! Quins nervis i quin neguit! I tot per fer una prova de selecció pensada fa dècades per descartar aquells que no estaven en condicions d’accedir a una carrera universitària; per buidar les aules, prescindint d’aquells que, suposadament, no havien assolit els coneixements suficients. Ara, en un món on les respostes de tot són al palmell de la mà, aquest model de selecció sembla que no té gaire sentit... Sembla que les universitats s’haurien d’omplir de totes les persones que puguin demostrar talent o habilitats per desenvolupar-se en un món líquid i canviant.

Diuen que l’any que ve la selectivitat serà diferent i les proves es faran de manera que permetin valorar la capacitat de raonar de l’alumne, de construir un relat, de treure conclusions i d’aplicar criteri. Doncs ja era hora que algú apliqués criteri i que tingués la voluntat d’ensenyar-ho als joves (arraconant la filosofia. Quines paradoxes!). I això vol dir que els instituts hauran de fer canvis. Estan preparats? Alguns professors s’hauran de reinventar i posar-se davant del mirall. Mirallet, mirallet, soc professor de vocació? O m’interessen més l’horari i les vacances d’estiu assegurades?

Apliquem criteri.