L’‘eufòria’ de la selectivitat

Com cada any la selec­ti­vi­tat ha tor­nat a ser un xou. Un total de 3.620 joves d’arreu de les comar­ques giro­ni­nes han fet aquesta Eufòria acadèmica tan nos­trada, però encara hau­ran d’espe­rar uns dies per veure quina pun­tu­ació els ator­guen els jut­ges. Facin les seves apos­tes, a veure qui és el que treu 10 punts i per un dia esdevé el focus mediàtic. Aquesta és la tra­dició: entre­vis­tar els joves quan sur­ten, pre­gun­tar com els ha anat, sen­tir històries de ter­ror: que si no han dor­mit, que si s’han estat deu hores al dia tan­cats, que han plo­rat amb l’enun­ciat de mates, etc. La selec­ti­vi­tat plana sobre el bat­xi­lle­rat i impregna tot el que fan, espe­ci­al­ment quan són a segon. I després, és clar, els mit­jans reser­ven un espai a la nota més alta, d’on és i com és aquest noi o noia, com s’ha fabri­cat aquest pro­digi, en quin ins­ti­tut ha estu­diat i sobre­tot què vol fer amb la seva vida. Hem vist cada any les seves foto­gra­fies, som­ri­ents, en el reguit­zell d’entre­vis­tes que se solen fer.

Aplau­dim aquells que saben amb cer­tesa, als 17 anys, que volen ser engi­nyers, met­ges, i fer car­re­res impor­tants. Les de lle­tres solen ser les ven­ta­focs de la tria. Que li ho pre­gun­tin a un dels hereus i pubi­lles de l’any pas­sat: ell va tenir la gosa­dia de dir que volia fer filo­lo­gia clàssica! i va haver d’aca­bar tan­cant un temps les xar­xes soci­als perquè no se sabien ave­nir que un noi tan trem­pat triés una car­rera de per­de­dors i tot eren crítiques. I una pubi­lla va aca­bar gai­rebé a la foguera de twit­ter perquè amb els seus gai­rebé 14 punts volia estu­diar... belles arts! Per si aquest xou no fos sufi­ci­ent, al cap d’uns anys també ens agrada mirar pel forat del pany i saber com els va la vida als nos­tres pro­di­gis. Han acon­se­guit anar a Har­vard? A Oxford? Tre­ba­llen a la NASA? Han inven­tat una vacuna inven­ci­ble? En defi­ni­tiva. s’han com­plert les seves (o les nos­tres) expec­ta­ti­ves? Con­ti­nuen amb una vida plena i tri­om­fant o s’han fotut una hòstia? I per aca­bar de tenir-nos entre­tin­guts, podem fer la prova tots ple­gats: tro­ba­rem els enllaços d’exàmens en molts mit­jans, un diver­ti­mento perquè ens posem a prova. Saps si te’n sor­ti­ries? I encara millor, als 17 anys tots ja sabíem què volíem ser? O amb prou fei­nes sabíem qui érem?