La mala herència d’un cavaller

Les mateixes paraules, la mateixa llàgrima continguda, Arias Navarro RTVE, novembre de 1975, “Españoles, Franco ha muerto”; Federica Panicucci, Canale 5, juny del 2023, una mica més emotiva, “È morto Silvio Berlusconi”. Potser no hi ha un paral·lelisme clar però la memòria fa de vegades aquestes curioses connexions. Silvio Berlusconi, per alguns geni i figura, per d’altres Il Cavalieri que va monopolitzar el poder, el luxe i els escàndols a Itàlia, o el fill de la burgesia milanesa que cantava boleros i venia aspiradores fins a convertir-se en magnat de la comunicació i dels esports i líder durant tres etapes del govern; què hi té a veure, en l’origen de la seva fortuna, els crèdits de la banca Rasini, experta a blanquejar per a la Màfia? O l’estreta col·laboració del seu amic i cofundador de Forza Italia Marcello Dell’Utri amb la Cosa Nostra des dels anys noranta? Berlusconi, propietari de l’imperi Mediaset, que va revolucionar la televisió oferint notícies entretingudes i espectaculars, sèries romàntiques, efectes especials a dojo, concursos milionaris, presentadores lleugeres (també de roba), guerra a formats o contingut que fessin pensar i animar el sentit crític. Berlusconi, empresari d’èxit, extravagant, carismàtic i sense escrúpols que entra en política amb missatges antiestablishment –del qual forma privilegiada part–, amic de sàtrapes d’arreu del món amb qui intercanvia favors en festes bunga bunga a San Martino, amb menors d’edat. Berlusconi, racista, masclista, s’alia amb la Lliga Nord –Salvini– i amb la neofeixista Aliança Nacional, embrió dels Germans d’Itàlia de l’actual presidenta Meloni, i amb la seva astúcia i desimboltura obre la porta i normalitza l’extrema dreta que ara tenim; aquesta és la seva herència que no li agrairem pas!