La caixera

Ja veiem les orelles al llop. Més d’un 5% de ciutadans de Catalunya han votat l’extrema dreta. A tot l’Estat han pujat en percentatge de vot i són decisius per configurar majories. Tot sembla indicar que les generals els aniran bé. La primera vegada que van entrar al Parlament vam decidir que els podíem deixar al marge i davant de les seves afirmacions catastròfiques fèiem com si sentíssim ploure. Bé, no, rectifico el símil perquè ara sentir ploure ens fa molt feliços. Diré, doncs, que davant les seves intervencions apocalíptiques al Parlament fèiem com si sentíssim el rei emèrit afirmant que “todos somos iguales ante la ley”. Però no sembla que aquesta estratègia hagi funcionat. El president Aragonès fa un esforç descomunal en cada sessió de control al govern per desmuntar el discurs xenòfob, masclista, negacionista i crispat de la bancada de la ultradreta. La mesa atura el ple i recorda cada vegada que toca que no es pot associar delinqüència a determinats col·lectius. Discursos i advertències que senten els diputats que estan asseguts al seu escó i que queden recollits al diari de sessions i poca cosa més perquè, malauradament, el que passa dins de l’hemicicle arriba a una minoria.

Quan va convocar les eleccions per al 23 de juliol, Pedro Sánchez deia en una entrevista que la grandesa de la democràcia és que val el mateix el vot d’una caixera de supermercat que el del president d’un banc. Cert. Però crec que és molt agosarat suposar que la caixera optarà per votar per l’esquerra. Perquè és possible que el dia de les eleccions, la caixera agafi la papereta amb por, frustració i ràbia. Potser té por que quan surti de la feina al vespre la puguin violar i el seu violador quedi en llibertat perquè li sona que han fet una llei que deixa en llibertat els violadors. També ha sentit que a Catalunya als nens no els deixen parlar castellà i que ETA està tornant camuflada en les llistes dels partits bascos. Potser s’ha cregut que quan el seu fill vagi a P5 l’obligaran a masturbar-se a la classe perquè ara manen les feministes radicals. I està cansada perquè quan acaba la jornada laboral ha d’anar a cuidar la seva àvia que té una ajuda de 250 euros i ella sap, perquè li ho ha dit molta gent, que hi ha famílies immigrants que arriben a cobrar 4.000 euros al mes sense fer res. A l’escola del seu fill hi ha moltes famílies nouvingudes que tenen quatre o cinc fills. Ella, amb el seu home, han decidit plantar-se amb un. No aniran a buscar la parelleta perquè com estan les coses... Està clar que aquesta gent acapara les beques menjador i, si et descuides, t’ocupen el pis.

I a la caixera que treballa vuit hores diàries per un sou que segurament no és gaire galdós, que s’ha de fer càrrec de la casa i el nen quan plega i dedicar un temps a l’àvia, que molts dies ja ni la reconeix, no li podem demanar que llegeixi un parell de diaris o escolti tertúlies i informatius de mitjans de diferents colors per contrastar la informació. No té ni temps ni ganes. S’informa a les xarxes socials quan és a l’autobús de camí a la feina i al vespre veu programes de tele que han convertit la informació en entreteniment. Mitjans que es preocupen dels problemes reals del dia a dia de la gent i es riuen de la superioritat moral de l’esquerra.

I amb el diuen, diuen, diuen, el dia de les eleccions la caixera potser no es quedarà a casa com ha fet sempre i potser agafarà la papereta d’uns que parlen clar i defensen la pàtria. D’uns que il·legalitzaran els partits independentistes i terroristes (que més o menys és el mateix), que tancaran la tele catalana, que defensaran la “lengua de todos los españoles” i barraran les fronteres perquè no hi hagi tant de delinqüent pels carrers. Hem de ser conscients que una part de la societat s’informa a través del Facebook o el TikTok. La naturalesa d’aquestes xarxes permet que personatges com Trump o Ayuso arribin sense filtres a uns electors que els acaben percebent com a referents –més pròxims pel seu tarannà populista i planer– quan en realitat estan als antípodes de la seva realitat i dels seus interessos. Els analistes que en les últimes municipals han comparat el vot amb la renda per càpita conclouen que a la ciutat de Barcelona la ultradreta s’emporta els vots dels barris més pobres i els dels barris més rics. Per això, la caixera molt probablement acabarà votant els que defensen els interessos del president del banc i posarà dins de l’urna la mateixa papereta que l’amo del supermercat on obre caixa cada matí.