Jordi Porta sempre hi era

Aquesta setmana ens ha deixat Jordi Porta i Ribalta, un activista cultural discret i generós que va fer possible la renovació d’una de les entitats més importants del país: Òmnium Cultural. Ell i Muriel Casals van veure que només organitzant recitals de poesia no salvarien la llengua i van decidir que calia passar a l’acció política, perquè no es pot salvar la llengua i la cultura sense un estat propi que les defensi. Amb aquesta decisió, el catalanisme cultural evolucionava cap a l’independentisme i Òmnium era el far de la transformació que vivia la societat catalana, que obria els ulls davant d’un Estat espanyol que retallava un Estatut referendat a les urnes. Si avui Òmnium és la segona entitat sense ànim de lucre amb més socis del país, després del Futbol Club Barcelona, és probablement gràcies a Jordi Porta. Amb ell com a president l’organització es va modernitzar, rejovenir i professionalitzar per donar continuïtat a la voluntat dels empresaris mecenes que la van fundar però amb les eines pròpies del segle XXI.

Jordi Porta no es va afiliar mai a cap partit polític, tot i que va fer política en majúscules des de la societat civil: va ser una persona clau a la Fundació Bofill (la va dirigir durant trenta anys), a Enciclopèdia Catalana i al centre Unesco, entre d’altres. En totes les lluites compartides de país, Jordi Porta sempre hi era.

Aquesta setmana hem perdut una persona estimada per molta gent que pensa diferent. I aquesta va ser la seva grandesa: la de saber construir espais de trobada i complicitat per damunt de les sigles polítiques. El trobarem a faltar.