Opinió

Orriols i les mentides

Només cal comprovar com la crisi econòmica del 2008 va provocar una davallada dels fluxos migratoris

La curiositat ha estat massa forta i no m’he pogut estar de googlejar la pàgina web d’Aliança Catalana, el partit d’extrema dreta que ha portat Sílvia Orriols a convertir-se en alcaldessa de Ripoll. Ho faig després de llegir que no ha deixat entrar els mitjans de comunicació al seu despatx el primer dia de feina. En canvi sí que llueix un mig somriure en la fotografia que ha fet circular a les xarxes socials. És una petita metàfora de com funcionen aquest tipus de polítics: difonen notícies manipulades o directament mentides a través d’internet i en canvi posen traves a l’escrutini dels periodistes. En aquest món ja s’ho han inventat tot primer els americans. Segueixo a la web i no sé determinar si el somriure d’Orriols és sorneguer o bé neguitós pel fet de saber el que l’espera. De moment ja li ha plegat tota la comissió de festes, que no volen ser còmplices d’un ajuntament discriminatori.

Al web també em trobo un discurs enregistrat amb les proclames habituals, llegides en un to que em fa pensar en les lectures de missa. Orriols parla del català, de l’espoli espanyol i de la independència, i per un moment penso que citarà un número de capítol i de versicle de la Bíblia. Després insisteix que els immigrants ens perjudiquen econòmicament. De debò? Podem parlar de xoc cultural tant com es vulgui, però l’argument econòmic cau pel seu propi pes, tal com han demostrat diversos estudis d’organitzacions tan poc sospitoses de ser progres com La Caixa. Només cal comprovar com la crisi econòmica del 2008 va provocar una davallada dels fluxos migratoris. La realitat és que els immigrants venen quan hi ha feina i ajuden a estimular l’economia. Encara que no paguessin impostos –que la majoria ho fan i també engreixen les arques de la seguretat social–, quan compren productes paguen IVA i per tant contribueixen a la fiscalitat. Demogràficament els necessitem, però tot això Orriols no ho explica. La mateixa Orriols que jura el càrrec “per les constitucions catalanes que regien l’11 de setembre del 1714, vigents, legals i inderogables”. Vigents i inderogables? Lleis existents en l’època de l’esclavatge, les butlles eclesials i la Inquisició?