Fer-se el suec
Un dels privilegis de formar part d’un claustre docent és la convivència diària amb persones de diferents especialitats que et permeten participar d’una formació permanent sense moure’t de la sala de professors. Gaudeixo escoltant els filòlegs del meu claustre. N’hi ha uns quants i són tots plegats un pou de ciència. Les converses que, per exemple, tenen la Irene i en Lluís sobre variants dialectals ja s’han convertit en un clàssic. M’agrada aprofitar els seus coneixements per fer-los consultes i resoldre dubtes. Compartim l’afició per les frases fetes i les expressions col·loquials. En aquest final de curs se m’acut parlar-ne d’una en concret: “fer-se el suec”.
Aquesta dita és un estereotip lexicalitzat. En origen, la cita parlava dels soccus, un tipus de calçat que feien servir els actors còmics del teatre romà. D’aquest terme en derivaren paraules castellanes com zoquete i zueco. Més endavant es va canviar el so de la zeta per la essa i es va iniciar la confusió. “Fer-se el suec” s’aplica a la persona que es fa l’orni –expressió més pròpia–, o el desentès, i no té res a veure amb els suecs.
A principis de mes ens arribava la notícia que a Suècia les autoritats feien marxa enrere, posant límit a l’ús de les pantalles a les aules i tornant als llibres de text. Dins i fora de la comunitat educativa les opinions s’han anat polaritzant. Hi ha el grup dels escèptics, farts de sentir parlar del tema. No és estrany: jo mateixa he vist aplicades vuit reformes educatives en 35 anys com a docent. Immersos en el debat també hi trobem els que “es fan els suecs” i no volen sentir a parlar de fer marxa enrere; i els que voldrien “fer com els suecs” i seguir el seu exemple.
Davant dels nous reptes educatius, es fa necessària una reflexió ben serena on imperi el sentit comú. Ens caldrà donar al nostre alumnat eines que els permetin desenvolupar una intel·ligència humana que sàpiga treballar de forma raonada i crítica amb la cada cop més present intel·ligència artificial. La clau de tot plegat se’n diu comprensió lectora. I per això n’hi ha molts que continuem veient en el llibre –sigui o ni sigui de text– la millor eina. Fem el que fem, que no sigui l’orni ni el desentès. Mentrestant, a alumnes i docents, els millors desitjos i un bon estiu.