Opinió

tal dia com avui del 1979

JOSEP M. ESPINÀS

Pedregada còsmica

Començarem a rebre, ja es veu venir, informacions contradictòries sobre la caiguda del laboratori de l’espai Skylab, prevista per al mes de juliol. La veritat és que no es pot saber, amb temps, la data i el lloc de la caiguda.

La primera notícia provocà una alarma perfectament justificada. Durant segles s’ha considerat la possibilitat que el planeta Terra topés amb algun cos sideral, però ens han tranquil·litzat assegurant que les possibilitats eren ínfimes. Davant un perill tan remot, la gent s’ha dedicat a oblidar el tema i a preocupar-se de problemes més reals i és urgents. Ara, però, l’amenaça és certa i el risc, evident.

Tot i la desintegració d’una bona part de les vuitanta tones de l’Skylab que es produirà quan entrarà en contacte amb l’atmosfera, centenars de fragments de la màquina ens “plouran” al damunt. Són trossos que pesaran una colla de quilos i que la força de la caiguda convertirà en veritables bombes. Aquesta és la pura realitat. El que més preocupa, com és natural, és on cauran. En aquests moments l’òrbita de l’aparell passa per damunt de zones molt poblades d’Europa, d’Amèrica i d’Àsia, i com que també passa sobre el mar els optimistes espontanis, i els optimistes d’encàrrec, ja han decidit que la pedregada caurà a l’aigua. Els científics, però, no s’han estat de donar una informació que no ha estat desmentida: les restes de l’Skylab aniran caient en un immens corredor de 1.600 quilòmetres de llargada i d’un centenar de quilòmetres d’ample. És una dispersió, doncs, que amenaça molta gent.

Ara diuen que els tècnics confien poder controlar una mica la caiguda, de manera que s’eviti l’impacte amb les zones més habitades. Però si no s’aconsegueix que caigui al mar, la “pluja” sòlida continuarà essent una jugada de ruleta. De fet, l’únic que sembla que ha canviat després de les últimes operacions que s’han fet des de Houston és que es comptarà amb una “indicació” sobre la zona aproximada de caiguda “de tres a sis hores abans” del desastre.

Se suposa, per tant, que hi haurà un servei –a partir de primers de juliol– de contacte permanent i urgent entre Houston i tots els països del món per tal de proporcionar l’última informació, i que les zones afectades puguin adoptar alguna mesura d’emergència. Dic “se suposa”, perquè quan va caure aquell altre aparell –al Canadà– l’opinió pública fou mantinguda en una ignorància absoluta. Sembla que els governs tenen l’obligació moral de donar temps als ciutadans perquè busquin un refugi adient. Passar-se quatre o cinc hores mirant el cel per veure baixar la bomba amb l’esperança d’esquivar-la fent [una finta] és d’una ingenuïtat suïcida, perquè no hi ha temps material de veure-la venir.

Esperem dues coses: la primera, que aquesta vegada no ens enganyin. La segona, que hi hagi una còpia del projecte d’Estatut ben protegida, no fos cas que un tros de l’Skylab caigués sobre l’original i el destruís. Perquè hi ha qui sospita que tot plegat és una altra operació del senyor Suárez per a ajornar-ne l’aprovació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.